170 milions: dèficit fiscal del 0,7% per a les ONG
Catalunya només recupera 120 milions dels 290 dels contribuents catalans que en els últims cinc anys han marcat la casella
Les ONG i els partits, excepte el PP i el PSC, reclamen que els diners retornin per a les entitats socials
La Generalitat estudia impugnar la convocatòria de les ajudes
Els contribuents catalans que han decidit els últims cinc anys marcar la casella del 0,7% per a fins socials de la declaració de la renda han aportat més de 290 milions d'euros a subvencions per als més necessitats. La realitat, però, és que només n'han tornat a Catalunya uns 120. I això vol dir que 170 milions no han revertit en programes d'entitats catalanes que treballen per facilitar el dia a dia de les famílies amb infants en risc d'exclusió, en cursos de formació per a joves, en habitatges d'inclusió per a gent gran o en tallers per a persones amb discapacitat.
I els números tampoc no quadren si el balanç es fa de més anys enrere: entre el 1999 i el 2006, segons càlculs de la Generalitat, es van deixar de rebre 90,7 milions. En aquells moments no era el 0,7%, sinó el 0,52%. El desfasament entre el que els ciutadans catalans aporten i el que acaben
rebent les entitats per desplegar programes contra l'exclusió social i la
pobresa es repeteix any rere any: l'aportació significa el 25% del total de
la recaptació estatal del 0,7% de l'IRPF, mentre que només en retorna en concepte de subvencions al voltant del 14%.
És en aquest marc de dèficit fiscal en el sector social i en un moment en què moltes entitats es veuen superades per les persones que truquen a la porta per demanar una ajuda que les ONG socials i la Generalitat fan front comú per enviar un missatge al govern espanyol: reivindiquen que es compleixin les sentències del Tribunal Suprem (TS), del desembre del 2011, i del
Tribunal Constitucional (TC), del febrer del 1992 i del novembre del 2011, que han reconegut el dret de Catalunya a gestionar els diners que li corresponen del 0,7% de l'IRPF. I, a més, vistes les necessitats socials, reclamen que els diners dels contribuents catalans repercuteixin en els programes d'entitats catalanes.
La territorialització dels ajuts és una reivindicació històrica. L'any 1988, la Generalitat ja va reclamar poder gestionar-los, perquè té les competències exclusives en serveis socials. “Ens movem en una història plena de litigis i deslleialtats entre institucions”, resumeix el diputat d'ERC Joan Tardà. I el de CiU Carles Campuzano hi afegeix que ara, amb la sentència del Suprem, “la reclamació de Catalunya té més legalitat que mai”.
Litigis i deslleialtats
Al febrer, però, amb la negativa previsible del PP i amb la d'última hora del PSC, Tardà i Campuzano van tornar a veure com es rebutjava una moció al ple del Congrés dels Diputats en què s'instava l'executiu espanyol a traspassar ja aquest any la gestió de les ajudes del 0,7% a la Generalitat. El conseller de Benestar, Josep Lluís Cleries, ha anunciat que si no ho fan, impugnaran el concurs de subvencions.
Entre els litigis i les deslleialtats que formen part d'aquesta història destaca l'intent del govern de Zapatero –l'any 2009– de limitar els ajuts a les entitats que actuessin en més d'una comunitat. Centenars d'ens catalans, per tant, van veure perillar una font de finançament. Finalment, l'operació es va aturar, cosa que va
provocar un disgust a les grans ONG estatals, les mateixes que ara s'oposen a la territorialització de les subvencions.