Els desnonaments, l'avenç més visible
Les decisions econòmiques obvien el 15-M
Haver constatat que la crisi es pot abordar d'una manera més justa i solidària, el gran triomf del moviment
Creix l'interès per vies alternatives de produir i consumir
En lloc d'un impost de grans fortunes, s'ha aprovat una amnistia fiscal
La retallada en sanitat desatén el clam de serveis públics per a tots
Europa no té decidit si accepta una taxa contra l'especulació
Els més rics no contribueixen a la causa amb un impost sobre grans fortunes, sinó que han estat premiats amb una amnistia fiscal; la banca continua rebent ajudes públiques que no retornen a la societat ni tan sols en forma de crèdit; s'ha aprovat la reforma laboral més regressiva de la democràcia, i l'estat del benestar es desmunta. Les decisions polítiques de l'últim any han ignorat les peticions econòmiques del 15-M, que reclama que la crisi la paguin els que l'han generat i s'ajudi els que en pateixen les conseqüències sense ser-ne responsables i aposta per un model productiu allunyat de l'especulació i basat en principis de justícia i solidaritat. Malgrat tot, s'ha demostrat que a poc a poc i amb bona lletra la pressió ciutadana arriba lluny. Els més de 220 desnonaments aturats al conjunt de l'Estat i un primer pas perquè els que no puguin pagar la hipoteca saldin el deute entregant el pis al banc són el gran triomf de la filosofia 15-M.
Ho ha aconseguit la mobilització pacífica i sostinguda de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), organisme creat dos anys abans del 15 de maig de 2011, però que amb els “indignats” va rebre saba nova en forma de simpatitzants, activistes i un esperit renovat de protesta. “L'energia del 15-M nodreix avui dia moltes protestes i demostra que la victòria més rotunda del moviment, almenys en aquests moments, no és haver aconseguit coses concretes, sinó haver forçat un canvi de xip”, opina David Fernández, participant en les acampades i membre de la cooperativa de banca ètica Coop57. “Fa un any, el discurs imperant era que no hi ha alternatives a l'actual sistema econòmic i polític, i ara se sap que sí i, a més, s'ha perdut la por de reivindicar-les.”
Malgrat tot, si ens fixem estrictament en l'agenda política, la filosofia del 15-M s'ensuma només en la llei de dació en pagament, que a més és insuficient, perquè els bancs s'hi acullen de manera voluntària i hi ha tants requisits per beneficiar-se'n que exclou el 90% dels casos, segons la PAH.
La taxa Tobin
Els “indignats” també postulaven un impost que gravi les transaccions financeres i freni l'especulació. L'anomenada taxa Tobin és una demanda històrica de moviments altermundialistes i el 15-M se'l va fer seu. Tots plegats han aconseguit que sigui damunt la taula dels dirigents europeus, tot i que encara no hi ha el consens necessari per implantar-la. La resta de demandes no tan sols han estat desateses sinó que la filosofia aplicada ha estat la contrària.
Si el 15-M defensava serveis públics de qualitat accessibles per a tothom, els plans són ara privar els immigrants sense papers del dret a l'atenció mèdica (tot i que Catalunya ha dit que no complirà la decisió estatal) i instaurar a casa nostra el copagament farmacèutic, que ataca els col·lectius més vulnerables. Els “indignats” també reclamen que les ajudes públiques no serveixin per salvar la banca, sinó per ajudar els que ho estan passant més malament, però s'acaba d'evitar la fallida de Bankia amb diners de tots. Pel que fa als treballadors, la reforma laboral aniquila drets adquirits a còpia d'anys de lluita i s'apuja l'IRPF i l'IVA, impostos que afecten les rendes modestes, mentre que s'aprova una amnistia fiscal que beneficia les grans fortunes.
Per Josep Maria Antentas, professor de sociologia de la UAB, “el moviment no ha tingut encara prou força per generar un canvi de polítiques perquè són processos de llarga durada i els dos focus tenen una força molt desigual, ja que la resistència s'aplica sobre el poder financer mundial, que té molt poder”. “Per contra –assenyala el coautor del llibre Planeta indignado–, es dóna la paradoxa que les polítiques són cada cop més agressives però tenen menys legitimitat social, ja que el 15-M va servir per desgastar encara més els polítics i la banca.” És aquí on rau, al seu parer, la contribució més important dels “indignats” en el terreny econòmic: “A la societat hi havia malestar abans de les acampades, però calia donar-hi forma i, com a mínim, el 15-M va ser capaç de formular i marcar molt bé la idea que les polítiques que s'estan impulsant en aquest marc de crisi beneficien una minoria, que, a més, és qui l'ha provocat.”
Pot ser que, per falta de temps i per l'enrocament de l'establishment, aquesta constatació no hagi estat capaç de modificar visiblement l'agenda política, però sí que ha canviat moltes dinàmiques personals. En l'últim any, els activistes vinculats des de fa temps a fórmules alternatives de produir i consumir han vist com s'hi acostaven persones que abans no sabien que existien o les consideraven marginals. “La indignació col·lectiva ha enfortit les bases de moviments com ara el cooperativisme, l'ecologisme i la banca ètica”, explica David Fernández, membre de Coop57, cooperativa d'aquest últim sector que el 2011 va rebre un 30% més d'aportacions i va sumar 416 socis col·laboradors.
Constata l'efecte dòmino, des del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials, Esther Vivas: “S'ha transcendit el nucli dur de la protesta, ja que als moviments socials, s'hi ha afegit una nova generació militant.” “I no només gent que va participar en les acampades”, puntualitza l'altra autora de Planeta indignado.
Obrint nous fronts
“Abans de la crisi i del 15-M, els crítics amb el neoliberalisme passàvem la meitat del temps explicant per què calia repensar el sistema i l'altra meitat, explicant les alternatives existents. Avui la primera part ja no és necessària; molta gent és conscient que cal un canvi profund”, explica Dídac Costa, sociòleg, escriptor i activista. Aquesta consciència –i l'enduriment de la crisi i de les polítiques qüestionades– també ha injectat energia a nombroses protestes com ara les manifestacions antiretallades i les ocupacions de diversos CAP que han tancat.
Malgrat tot, és evident que el moviment engloba molts punts de vista i hi conviuen els que donen per acabat el capitalisme i els que s'acontentarien a introduir-hi canvis per millorar-lo. “És una percepció personal, però m'atreviria a dir que l'any passat a les places, a les assemblees de barri i als col·lectius mobilitzats predomina l'opció més rupturista i llibertària, mentre que per a una àmplia franja de la població que simpatitza amb el moviment té prioritat la visió reformista”, diu Costa. “Com en tot procés d'avenç social –conclou–, posar en comú aquestes dues tendències i trobar els mecanismes per aplicar les propostes són dos dels grans reptes del 15-M.”
Propostes que ja caminen: l'auditoria del deute
Una de les propostes que han nascut en les nombroses assemblees i comissions que va posar en marxa el 15-M és l'Auditoria Ciutadana del Deute. Fruit de la col·laboració d'activistes del moviment amb organitzacions que històricament havien treballat el tema del deute extern al Tercer Món i ara analitzen com s'ha estès la problemàtica al sud d'Europa, s'ha creat a casa nostra una plataforma per sotmetre a l'escrutini de la ciutadania què deu l'Estat espanyol, a qui i, sobretot, per què. Els impulsors denuncien que la crisi del deute es fa servir com a excusa per retallar drets i serveis bàsics i es plantegen que tot el deute contret per motius especulatius o que simplement no ha revertit en la ciutadania és il·legítim, explica Eulàlia Reguant, membre de la plataforma.
En el cas de determinar que és il·legítim, sostenen els promotors, els diners no s'haurien de tornar, de manera que les arques públiques tindrien menys tensions i també menys motius per passar la tisora.
El primer any de vida dels “indignats” també ha generat altres propostes concretes com ara la Cooperativa d'Autofinançament Social en Xarxa, una banca que s'autodefineix com a “cooperativa assembleària, autogestionada i sense interessos”. També s'han consolidat diverses xarxes de monedes alternatives.
