L'internet de les coses

Durant molts anys i fins fa relativament ben poc, teníem internet a l'ordinador i prou. Ara la connexió dels telèfons mòbils no para de créixer –actualment supera el 20% de penetració a l'Estat, amb més de setze milions de línies– i també hi ha força llars amb consoles i tauletes amb accés a la xarxa. El pròxim pas serà el dels televisors intel·ligents, que ja són al mercat, però l'evolució no s'acaba aquí. Cotxes, frigorífics, comptadors de la llum, contenidors... Cada cop tindrem més i més objectes quotidians que es connectaran a internet i interactuaran entre ells. Anem amb pas ferm cap a l'anunciada internet de les coses.

Aquest concepte, que possiblement deixi de ser-ho per esdevenir una realitat abans que no ens pensem, fa referència a la possibilitat que tot estigui connectat. Les coses del nostre entorn es comunicaran amb nosaltres, però també entre elles, sense necessitat de la nostra intervenció, gràcies a xips intel·ligents que els identifiquen amb radiofreqüència o a una connexió amb un telèfon mòbil. És el que es coneix com machine to machine o M2M.

La implantació extensiva d'aquesta interconnexió hauria de permetre milers d'avantatges, i per posar alguns exemples pràctics només cal deixar volar una mica la imaginació: si un professor universitari anul·lés la seva primera classe per indisposició, els despertadors dels alumnes podrien endarrerir les seves alarmes per deixar-los dormir més i les seves cafeteres també s'activarien més tard. O si un pacient oblidés prendre una medicació essencial es podria avisar automàticament un familiar o centre mèdic. O si els sistemes meteorològics preveuen pluja es podrien cancel·lar els sistemes de reg. Fins i tot, si s'arribessin a etiquetar degudament tots els aliments, la nevera ens podria fer automàticament la llista d'anar a comprar.

“Tot allò que obtingui o pugui obtenir un benefici si està connectat, ho estarà. Com que les persones ja ho estem, el següent pas és que ho estiguin les coses i els llocs”, pronosticava en un estudi recent l'empresa de telecomunicacions Ericsson. La multinacional sueca calcula que el 2020 es podria arribar als més de 50.000 milions d'aparells connectats. El director de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, valida aquesta tesi, tot i que alertava que, davant la velocitat dels canvis tecnològics, “és molt complicat preveure què passarà, i segurament no l'encertarem”. En tot cas, la seva companyia treballa sobre la base que l'internet de les coses implicarà canvis molt importants per als ciutadans: “Actualment se sap que, de mitjana, cada persona té dos objectes connectats a internet. El 2015 ja en seran cinc i el 2020, deu.”

Aquest creixement tindrà implicacions econòmiques i infraestructurals, perquè s'hauran de multiplicar per deu el nombre de línies mòbils de tot el món. I això que actualment a bona part dels països desenvolupats la taxa de penetració ja supera el 100%.

A finals de l'any passat, a l'Estat ja hi havia gairebé dos milions i mig de coses connectades. A partir d'enguany, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions ja ha habilitat un prefix específic, el 59, per a la numeració de les línies que s'assignen a les màquines, que tenen tretze dígits en comptes dels nou de les línies telefòniques convencionals.