Registre en extinció
Parelles de fet
La reforma del llibre segon del Codi Civil català i la detecció de casos de frau han obert la porta a l'eliminació de molts registres d'unions estables
Altres municipis opten per endurir els requisits i fer pagar
Els registres de parelles de fet són organismes en extinció. La reforma del llibre segon del Codi Civil català, que va entrar en vigor el gener del 2011, i la detecció de possibles situacions de frau han aplanat el camí perquè molts ajuntaments hagin decidit en els últims mesos la seva eliminació o l'enduriment dels requisits, fins al punt d'implantar el pagament de taxes per accedir-hi. N'hi ha d'altres, però, que el mantenen sense canvis i continuen oferint un servei municipal que es va començar a estendre i popularitzar a mitjan dècada dels noranta, malgrat que, com s'indica des de la Federació Catalana de Municipis i l'Associació Catalana de Municipis, crear l'organisme era i és del tot voluntari i depèn de l'autonomia de cada consistori.
Ajuntaments com els de Barcelona, Badalona, Girona, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Ripollet, Barberà del Vallès, Salt, Montcada i Reixac, Blanes, Mataró i Vic, entre d'altres, han aprovat per ple el tancament dels registres. Els responsables polítics han basat la seva decisió en la inexistència en la reforma del Codi Civil català de la figura del registre com a ens que acredita les unions, i l'existència, en canvi, d'altres supòsits –com ara els dos anys de convivència ininterrompuda o tenir un fill en comú– per demostrar la relació. En alguns casos, en la decisió s'ha esgrimit l'existència de denúncies de casos de frau detectats en parelles que només es registraven per obtenir permisos de residència de manera il·legal.
Altres consistoris com ara el de Lleida i el de Martorell han optat per demanar més requisits per inscriure-s'hi. Els dos municipis demanen un any de residència a la ciutat. Tarragona, Viladecans, Manresa i Castelldefels han inclòs el pagament d'una taxa que, de moment, oscil·la entre els 60 i els 100 euros.
Les crítiques
La supressió el desembre del 2011 del registre d'unions estables de Barcelona va aixecar les crítiques de professionals –és el cas del Col·legi d'Advocats de Barcelona– i d'entitats com ara l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, així com les advertències en forma d'informe o declaracions de la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, i el síndic de greuges, Rafael Ribó.
Per Carmen Valenzuela, diputada responsable de la Comissió d'Estrangeria del Col·legi d'Advocats, “existeix una incoherència legislativa que genera situacions de desemparament i, a més, greuges comparatius entre municipis”. Les legislacions espanyola i europea preveuen l'existència d'un registre que acrediti la relació estable d'una parella, però el Codi Civil català no. Així, en tràmits com els d'estrangeria, sí que es demana la inscripció per certificar la unió i poder tenir accés, per exemple, als drets de residència. Per Valenzuela, la creació d'un registre autonòmic o estatal seria una solució al buit que existeix ara.
En aquest sentit, la síndica va llançar la proposta del registre estatal, vinculant-lo al padró, després de rebre les queixes de diversos ciutadans. El síndic Rafael Ribó també estudia diverses reclamacions relacionades amb la supressió dels registres.
LA XIFRA
LA FRASE
El notari, l'opció de sempre
El llibre segon del Codi Civil català, aprovat el 25 de juliol de 2010, preveu tres supòsits perquè es consideri una parella estable: la convivència ininterrompuda durant dos anys, el naixement d'un fill durant el temps de convivència i la formalització de la relació en escriptura pública. No especifica l'existència dels registres municipals d'unions estables. Com explica Joan Carles Farrés, notari i membre de la junta del Col·legi de Notaris de Catalunya, l'acreditació per escriptura pública ha estat i és una opció vàlida per a les parelles que “tenen la voluntat de deixar clara la seva situació personal”. A banda d'acreditar l'existència de la parella, el notari fa d'assessor explicant els drets i deures que adquireixen i ofereix la possibilitat de regular alguns punts com ara què passa en cas de trencament. Tot i que n'hi ha prou amb la voluntat expressa de la parella, el col·legi de notaris recomana que es demani documentació que acrediti, per exemple, l'empadronament al mateix domicili o l'estat civil de la parella.
L'obtenció d'una escriptura pública costa entre 60 i 90 euros. Segons explica Farrés, no hi ha un perfil únic de persones que aposten per aquesta opció, tot i que en molts casos són parelles de mitjana edat en què, almenys un dels membres, prové d'un matrimoni que s'ha dissolt –de vegades amb fills– i vol regular la segona relació estable. No és habitual entre joves i gent gran.