ciència
Si vol veure Venus transitar pel Sol, dimecres o mai més
Astrònoms de tot el món es preparen per observar l'estrany esdeveniment, que ja no es tornarà a repetir fins l'any 2117
A Catalunya serà visible dimecres la mitja hora posterior a la sortida del Sol
La matinada de dimarts a dimecres es produirà un dels fenòmens astronòmics menys freqüents. Tant, que (tret que la medicina faci una descoberta ara mateix impensable) no el podrem tornar a viure. Venus passarà per davant del disc del Sol i els tres cossos celestes formaran una alineació que no tornarà a produir-se fins al 2117. Es tracta, doncs, d'una ocasió única per seguir aquest eclipsi, que és molt menys comú i vistós que el lunar, ja que Venus, tot i tenir una mida similar a la Terra, ocultarà una porció molt petita de la nostra estrella degut a l'enorme distància que ens separa.
El trànsit començarà just després de la mitjanit del 5 al 6 de juny –00:09, hora local catalana– i només serà visible en l'hemisferi terrestre on sigui de dia. Zones com la costa est d'Austràlia, el Japó i part de la Xina o Rússia podran gaudir de l'esdeveniment en la seva totalitat, és a dir que veuran com el segon planeta del sistema solar entra dins del disc solar, el creua, i en surt pel costat oposat gairebé set hores després.
A Catalunya, si el temps ho permet, es podrà gaudir del tram final del trànsit: el Sol s'aixecarà a les 6:18 i Venus ja es podrà apreciar dins del seu disc, d'on en sortirà i deixarà de ser visible a les 6:55. Per observar-lo, doncs, caldrà buscar un punt on l'horitzó cap a l'est sigui ben visible. De fet, com més al nord i a l'est es trobi, millor es podrà observar. En canvi, a gran part de la península serà impossible observar-lo.
Pocs fenòmens astronòmics són tan infreqüents com el pas de Venus davant del Sol. Conegut també com a planeta germà per la similitud de mides i composició, Venus triga només 225 dies a completar el seu periple al voltant del Sol. Per tant, s'alinea amb la Terra i el Sol cada set mesos i mig, però l'efecte del trànsit no es fa efectiu perquè la seva orbita està inclinada un 3% en relació a la del nostre planeta. Per tant, la disposició celeste només permet aquests capricis per parelles (amb vuit anys de diferència entre ells) i distanciats amb un patró regular alternatiu de 121,5 i 105,5 anys. Així, el primer del segle XXI va ser el 2004, aquesta setmana en viurem el darrer i el pròxim no tindrà lloc fins al 2117. Això provoca que des que es va inventar el telescopi Venus només hagi transitat pel Sol en set ocasions.
Per la disposició dels planetes, Mercuri és l'únic altre que també protagonitza trànsits similars. Els seus són molt més freqüents però també molt discrets, perquè en tenir molta menys massa i ser encara molt més lluny necessiten d'aparells d'observació per ser vistos. El pròxim serà el 9 de maig del 2016.
Els trànsits de Venus van ser absolutament rellevants perquè els humans comencéssim a determinar les dimensions del sistema solar i, de retruc, de tot l'Univers. Al segle XVII, l'astrònom Edmond Halley, que va donar nom al famós cometa, va observar que els trànsits tenien diferents característiques i durades en funció de la latitud des de la que s'observés. Això el va dur a, mitjançant les dades de diferents observacions, proposar un mètode per determinar la distància que ens separa del sol gràcies a unes operacions trigonomètriques. Els segles XVIII i XIX els trànsits van causar furor entre els astrònoms, que van impulsar les primeres col·laboracions científiques internacionals per observar de nou els fenòmens fins que es va determinar la distància entre la Terra i el Sol, uns 150 milions de quilòmetres. Aquest fou el tret de sortida per conèixer les dimensions de l'Univers.
“És molt especial”
L'investigador del departament d'astronomia i meteorologia de la Universitat de Barcelona, Josep Manel Carrasco, viu amb excitació les hores prèvies al fenomen: “És un fet molt especial, perquè si tens sort ho pots viure un parell de cops i un ja ha passat”. L'astrònom constata que la rellevància del trànsit amb vista a investigacions científiques és molt menor que segles enrere. “Ara ha perdut importància i, com a molt, pot servir per estudiar l'atmosfera de Venus en veure-hi passar la llum. Els trànsits en altres estrelles, però, fan que perdin lluminositat i ens permeten descobrir planetes d'altres sistemes solars.”
Per seguir el fenomen, protegits o per internet
Una expedició formada per científics de la Universitat de Barcelona i del Parc Astronòmic del Montsec s'han traslladat a les illes Svalbard (Noruega) per seguir el trànsit i reproduir-lo en temps real als webs de les dues institucions (venus2012.ub.edu i parcastronomic.cat/live). L'indret és ideal perquè el sol de mitjanit fa que l'astre no es pongui, però moltes altres institucions (l'Agència Espacial Europea, l'Observatori Nacional dels EUA, el projecte GLORIA) també oferiran imatges des d'altres punts del món.
Com sempre en aquests casos, el Sol no es pot observar sense una protecció apropiada, ja que podria cremar la retina i provocar ceguesa permanent sense que sentíssim dolor. No serveixen ulleres de sol, radiografies ni filtres de soldador. Venen filtres solars específics per aquestes observacions, o bé es pot projectar la imatge del sol, a través del telescopi o de binocles, en un full blanc.