El Vaticà busca la trama que vol desgastar Benet XVI
La divulgació de documents interns del Vaticà destapa les lluites internes per controlar el poder de la institució
El complot contra el papa va més enllà de la detenció del seu majordom personal
A Roma es dóna bastant per segur que va ser el majordom personal de Benet XVI qui va robar els documents personals del papa i els seus col·laboradors per esbombar-los a través de la premsa, però també es dóna per cert que darrere de Paolo Gabriele hi ha tot un complot. Per on estirar? És fa difícil saber-ho, tenint en compte que Benet XVI és un papa incòmode per la vella guàrdia de la cúria i se'l coneix al Vaticà com al “papa de la neteja”, un home que, al contrari que el seu antecessor, s'immisceix en la gestió interior i, per tant, vigila què es fa i qui ho fa.
Un dels cardenals més molestos amb aquest papa és l'ara nunci de la Santa Seu dels Estats Units, Carlo Maria Viganò. Per què? Doncs perquè Viganò, va ser destituït de manera fulminant i enviat a Amèrica just quan estava a mig fer neteja al Governatorato de la Ciutat del Vaticà (el govern que gestiona l'Estat), del qual era secretari general. L'hi havia posat el totpoderós secretari d'estat Tarsicio Bertone i, just quan Viganò ja havia netejat el mateix Bertone, el va fer fora, en una decisió que no s'ha acabat d'aclarir. Poc després de la destitució fulminant –que al Vaticà va dissimular com si fos un simple trasllat–, Viganò va denunciar (al gener) en una carta a Benet XVI la “corrupció i la mala gestió” en l'administració vaticana. Va obrir la caixa dels trons.
Viganò volia acabar amb privilegis endèmics de part de la cúria. “Es va descobrir, per exemple, que cada any el Vaticà es gastava 550.000 euros per muntar el pessebre, i això tenint en compte que les figures eren sempre les mateixes”, explica una font propera al cas. Un altre perjudicat va ser un parent del cardenal Sodano –el que era secretari d'estat del Vaticà amb Joan Pau II i Benet XVI va perdre el càrrec–, propietari d'una empresa constructora.
Però al marge dels bisbes i els cardenals que tenen afers particulars amb aquest papa i el seu entorn, especialment contra el secretari d'estat Bertone (un home molt proper a l'Església catalana i molt amic de Montserrat), el papa no descarta que el complot vingui d'alguna congregació religiosa. I aquesta comunitat, segons diversos experts, no és altra que la dels Legionaris de Crist, una màquina molt poderosa que amb Joan Pau II va aconseguir tenir molta influència i col·locar-se a tot arreu. Ara, amb Benet XVI, ha perdut poder. “Si es descobreix que ho són, el papa no dubtarà a dissoldre la congregació”, sosté un expert que coneix la fermesa de Joseph Ratzinger.
Mentrestant, s'obre un altre front: el darrer responsable del Banc Vaticà, Gotti Tedeschi, que també va ser acomiadat després d'intentar fer neteja, podria acabar relacionat amb un cas de blanqueig de diners.
LA DATA
LA XIFRA
Un papa que viatja poc i està massa pendent de casa
M.R
Si Benet XVI fos com el seu antecessor, Joan Pau II, que tot el dia viatjava i que deixava fer perquè estava més preocupat per les seves multitudinàries recepcions que no de vigilar que passava a dins de casa, segurament no tindria tants problemes. Però Benet XVI no viatja gaire, i s'està
moltes hores al Vaticà. Tantes, que vol controlar tot el que
hi passa i, naturalment, el
que veu no li agrada.
Els bisbes i cardenals italians que manen a la cúria, la vella guàrdia, que s'havien mal acostumat a fer i desfer al seu gust, ara tenen un controler, un papa alemany, molt treballador i organitzat, que ha decidit fer neteja. És un problema perquè les situacions de corrupció i prevaricació que fa temps que hi ha a l'administració vaticana s'havien enquistat. Sembla que el que vol la vella guàrdia és desgastar al màxim Benet XVI i, de passada, tots els seus col·laboradors per tenir, quan el papa mori, el camí lliure de nou, i aconseguir, per fi, un papa italià.
El complot que ha commocionat el Vaticà i que té un autèntic aire de vendetta ha tibat molt la corda, però fonts ben
informades consideren que Benet XVI ja s'ho esperava (tot i que potser no tan exagerat).