Societat

Rigau tanca 133 aules

L'augment del nombre d'alumnes per classe i el descens demogràfic permeten retallar 91 grups de P3, i 42 de primer d'ESO

Ensenyament afirma que cap classe de P3 arribarà a la ràtio màxima de 30 alumnes

Més alumnes per aula i el descens demogràfic faran que a les escoles catalanes hi hagi el curs vinent 133 aules menys que en aquest curs. Les dades de les preinscripcions d'educació infantil, primària i secundària que va presentar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, indiquen que als col·legis públics i concertats de Catalunya una reorganització permetrà estalviar a l'administració amb el tancament de 91 aules de P3 i 42 de primer d'ESO.

Rigau, a més, va anunciar que es reduiran el nombre de concerts amb les escoles privades per primer cop els últims deu anys, tot i que les xifres finals de la retallada de diners, que es destinen a
pagar professors i una part del cost de funcionament, encara no s'ha concretat. La consellera considera que les mesures d'ajust s'han de “repartir” entre centres públics i privats, i va subratllar que “l'austeritat no està renyida amb la qualitat”.

Un altre element en el qual va insistir Rigau és que l'augment de la ràtio a P3, en el cas de l'escola pública, no arribarà al màxim establert pel ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert, de 30 alumnes per aula. De les 2.361 classes de P3, el 27,7% tindran més de 25 alumnes per classe. En el cas de primer d'ESO sí que s'arribarà al màxim de 36 alumnes en nou classes d'un total de 1.622. Aquest curs, el 38% de les classes estaran per sobre dels 30 alumnes, que era la ràtio vigent fins ara.

El criteri per a la distribució d'alumnes ha estat aplicar un increment màxim del 10% de les ràtios en què es podien fer
desdoblaments, “buscant que no hi hagi massificació ni conseqüències negatives de cara al futur”, va indicar la titular d'Ensenyament. En aquesta línia d'actuació, Rigau va justificar que l'augment de ràtios cap al màxim es doni més en centres concertats, perquè acostumen a tenir espais més grans que permetran acollir més alumnes.

De fet, encara s'han de fer quadrar les aules en la resta de cursos i no se saben encara quines seran les ràtios. En el cas de P3 i primer d'ESO es dóna el cas que és la primera vegada que en lloc de créixer hi haurà reducció d'unitats.

Més escoles per triar

Una altra de les novetats del procés de preinscripció d'aquest any ha estat l'ampliació de les àrees geogràfiques en les quals els pares han pogut sol·licitar centre a Barcelona ciutat, la qual cosa ha suposat que 1.900 famílies hagin obtingut plaça en centres als quals amb la normativa d'abans no podien accedir. El 93% de preinscripcions han aconseguit la plaça de la primera opció.

Pel que fa a la plantilla de mestres i professors, la consellera va afirmar que el curs 2012/2013 es “manté” en 67.054. Va obviar, però, que n'hi haurà 1.480 que es jubilaran i aquestes places no es cobriran. A més, uns 770 metres interins que eren contractats per tot el curs no tindran plaça i s'hauran d'esperar a cobrir una baixa. Una altra mesura és que als substituts no se'ls paga el mes de juliol i el departament s'estalvia set milions d'euros.

LES XIFRES

400
instituts
dels 586 que hi ha a Catalunya, un 68%, han demanat fer horari de jornada intensiva el curs vinent.
67.054
professors
formen la plantilla per al curs escolar vinent. No s'ha previst cobrir les places dels 1.480 que es jubilaran.

Acampada de protesta a Lleida

Les mobilitzacions contra les retallades en educació continuen. Dijous, per exemple, desenes de famílies van acampar a diverses escoles de Lleida, en una protesta organitzada des de les associacions de pares i mares d'alumnes, a la qual es van afegir una vintena llarga
de centres lleidatans.

L'acampada es va convertir en un acte reivindicatiu a favor de l'educació. El manifest conjunt de les escoles critica les retallades perquè entenen que comportarà la massificació de les aules, la paralització de cicles de formació professional, la reducció de plantilles, la precarietat laboral, la privatització de serveis educatius, l'augment de les taxes universitàries i la disminució de beques. Reclamen que la despesa pública en educació sigui prioritària.

L'acampada va ser completa en tres centres, on famílies i mestres van plantar tendes als patis. Als centres adherits es van organitzar durant tota la tarda de dijous i fins ahir al matí cercaviles, tallers, jocs, actuacions, assemblees i treballs pedagògics per als infants per explicar-los les repercussions de les retallades. Els claustres de mestres i els directors van donar suport a les acampades i la major part dels col·legis públics de Lleida llueixen pancartes de rebuig a les retallades. La protesta va acabar amb el lliurament d'un manifest a Ensenyament i a la Subdelegació del Govern.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.