La bonança primaveral convida a sortir a fer un tomb per carrers de la ciutat mentre en fem una oda itinerant i llepem un gelat de stracciatella. Si comencem la caminada al nord, encara hi trobem les molestes tanques al passeig de la Boca de la Mina que el tallen a l'alçada de la cruïlla amb el passeig del Nord. Arribats al centre, botigues històriques que tanquen, com les papereries Ribé i Delta, recorden el pas del temps o insisteixen en la crisi que no minva. Tampoc no és gaire encoratjador l'estat del Castell del Cambrer, que espera nous inquilins per a recerques de la memòria històrica i el patrimoni immaterial. D'altra banda, al carrer de Rosich, les reformes de la seu de la colla castellera Xiquets de Reus fan molt de goig. I al Pallol, podem informar-nos, per fi, gràcies a un gran plafó instal·lat recentment, que hi havia hagut unes muralles, del segle XIV, i el barri dels escudellers, que els segles XV i XVI fou un important centre productor de la valuosa ceràmica de reflexos metàl·lics. Més al sud, el parc del Mas Iglésias s'hauria de millorar per poder-hi passejar tan bé com al de Sant Jordi, reduït tanmateix per Metrovacesa.

Mentre fem aquest tomb, del cel reusenc en sentim els xiscles aguts dels falziots, que ja hi han arribat, a la recerca d'aquest temps d'estiu que vés a saber fins on ens durà a tots plegats.