“A Gerri portem la sal a dins des de petits”

Els saliners som la gent que fem la sal. Aquí a Gerri de la Sal se'n fa des de fa segles, gràcies a una font salada que ve de dins de la muntanya i a uns salins construïts des de fa molt de temps i que ara estem recuperant en una primera era que hem restaurat.

El sabor i la textura són molt diferents que la sal marina o la sal produïda industrialment. Jo la trobo exquisida. Té un sabor únic. Això és perquè la fem exactament igual que com la feien a l'edat mitjana: en plena natura, sense cap procés químic, manualment, deixant que l'aigua s'evapori i la sal cristal·litzi sobre els llevers, les pedres planes, i removent-la per evitar que la sal quedi incrustada entre els llevers.

No gaire, de moment. Ara és bàsicament per a ús propi i per ensenyar-la i deixar-la tastar als turistes. Aquests salins de la part nord del poble són els que estan en millors condicions. Els propietaris ens hem ajuntat i col·laborem en un projecte amb l'Ajuntament perquè es puguin posar de nou en marxa a ple rendiment. De moment tenim una primera era a punt i anem fent producció de sal a l'estiu i a l'hivern ens serveix per ensenyar-la a les visites. Una era en pot produir unes quatre tones com a màxim. Ara fem petites produccions, de 250 o 400 quilos segons l'any. Hi ha algun restaurant de la comarca que la fa servir.

Ara mateix no. Tampoc no és per a nosaltres l'objectiu de la recuperació dels salins. Jo és que sóc una enamorada de la sal i de la seva història. Sobretot de la sal d'interior, com la que tenim aquí. En el passat era diferent, estava molt més generalitzada, pràcticament totes les famílies del poble s'hi dedicaven, als salins. Però no era l'activitat principal. Era més aviat un complement a l'activitat de cada casa, ja fos ramadera o pagesa. La família del meu marit [Xavier Farré] s'hi dedicava des de feia moltes i moltes generacions. Des del segle IX que està documentada, l'activitat salinera a Gerri de la Sal. Miri aquestes pedres: semblen que les acabin de posar però algunes són de fa centenars d'anys i funcionen a la perfecció, aguantant l'aigua sense filtracions i deixant que s'evapori perquè així hi resti la sal.

Des de ben petits. De nens era una feina més en la família, els petits anaven a passar el salí (remoure l'aigua i la sal). Però era una activitat complementària per a l'economia de les famílies, va anar a menys, hi va haver l'emigració cap a Barcelona, i el 1982 la riuada va malmetre bona part dels salins. Ara estem recuperant el temps perdut i comencem pels salins del Roser, els que estan més al nord, que no van resultat tan afectats com els altres.