Fe i raó contra Eurovegas
El bisbe de Sant Feliu rebutja el complex d'oci i el lliga a “la degradació de la persona”
Arquitectes i urbanistes lamenten que es profani un territori protegit
La falta de concreció sobre el projecte de casinos, hotels i zones comercials que el magnat nord-americà Sheldon Adelson podria instal·lar al delta del Llobregat està aconseguint aixecar cada dia més veus contràries: el bisbe de Sant Feliu va dir ahir que està vinculat a “un món i un estil de vida que es pot qualificar de degradant per a la persona humana”, la Taula del Tercer Sector creu que “portaria més perjudicis que beneficis”, i en un debat al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es van sentir arguments molts crítics, com ara el del secretari de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya, Xavier Matilla, que va avisar que “l'interès privat és obvi, mentre que l'interès públic és incert”.
Davant de la filtració que a partir de dilluns una delegació de Las Vegas Sands Corporation visitaran els possibles terrenys de Catalunya i Madrid, les crítiques es reforcen. Diumenge, una protesta va omplir la plaça de Sant Jaume a Barcelona i es van visualitzar les denúncies d'Unió de Pagesos (UP) i del Centre d'Estudis Comarcals. Representants d'UP eren també ahir entre el públic de l'auditori del Col·legi d'Arquitectes per trobar més raons que els serveixin per seguir defensant el Parc Agrari del Baix Llobregat, com ara que Catalunya només produeix el 40% dels aliments que consumeix.
Qui ho va recordar va ser l'arquitecte Agapit Borràs, que, contundent, també va denunciar els “desastres urbanístics” que s'han permès a tot Catalunya, amb els quals “algú es va enriquir, però el territori es va empobrir”.
A la taula, crítiques al projecte d'Adelson, excepte l'economista i advocat Agustí Jover, que va marxar després d'intervenir i de lamentar “la cultura del no”. Tot i que va defensar que “el marc regulador s'ha de complir”, creu que “el govern pot assumir el risc de fer-ne les modificacions oportunes”.
Hi hauria prou aigua?
La biòloga Anna Zahonero va recordar que es pot destruir una “reserva agrícola estratègica” i va reclamar que es tingui en compte el consum d'aigua i energia que pot significar el complex; el geògraf Francesc Muñoz va venir a dir que es pot tornar a ensopegar amb la mateixa pedra dels errors de la construcció de zones com ara el Fòrum, i l'arquitecta Maria Rubert va proposar que Eurovegas es faci en una illa artificial. L'advocat Carles Pareja posa en dubte el projecte, perquè “la UE prohibeix que una administració afavoreixi un grup privat”.
El magnat Donald Trump: “Terrenys a canvi de res”
El portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, va advertir dimarts que Catalunya no està en condicions “de deixar passar cap oportunitat que generi feina”, i per reforçar la importància que Eurovegas s'instal·li al Baix Llobregat va posar l'exemple de l'èxit del parc temàtic Port Aventura, que “també havia generat hostilitats”. L'argument de lluitar contra l'atur, però, es pot pervertir, i així ho ha constatat un altre magnat immobiliari nord-americà: Donald Trump. Trump ha declarat que Europa representa “una gran oportunitat per als inversors internacionals, perquè es pot aconseguir tot a canvi de res”. En una entrevista a una televisió dels EUA, Trump va destacar: “Espanya és un gran país que té febre, i per això és el moment d'aprofitar-se'n”, i va concretar-ho en el terreny urbanístic, perquè “s'hi aconsegueixen terrenys a canvi de res”.