El jurat declara culpable la infanticida de Lloret

Els nous membres del jurat popular van declarar ahir, per unanimitat, la infanticida de Lloret de Mar, Lianne Smith, culpable dels dos assassinats. El tribunal considera que l'acusada, de nacionalitat britànica, té un trastorn mental que afectava de manera “greu” les seves capacitats, però destaca que sabia què es feia, recordava perfectament els fets i després de matar les criatures va ser capaç de realitzar actes tan racionals com ara escriure cartes. A favor de la imputada, en canvi, el jurat creu que va contribuir a la investigació quan va confessar els crims. El tribunal, a més, va subscriure totalment la tesi del fiscal que demana que la condemnin a 34 anys de presó. La defensa, en canvi, va sol·licitar un màxim de set anys.

El jurat pensa que mentre els nens dormien tranquil·lament, confiats perquè estaven amb la seva mare, ella va agafar una bossa de plàstic i els va asfixiar. Primer va matar Daniel, d'11 mesos, i després, Rebecca, de 5 anys. Una de les claus del veredicte era determinar fins a quin punt Lianne sabia què feia o tenia les seves capacitats mentals totalment anul·lades. El tribunal va concloure que totes les proves pericials psiquiàtriques determinen que tenia una depressió patològica i un trastorn psicòtic que afectaven de forma “greu” les seves capacitats. Tot i això, el jurat ha esgrimit que sabia perfectament què feia –perquè ella mateixa va ser capaç de relatar de forma serena i tranquil·la els fets– i, fins i tot, sabia que estava obrant malament.

Segons el veredicte, la dona, juntament amb la seva família, vivia en una realitat amb deliris provocats per la dependència patològica que tenia del seu marit i del fet que fugien de la justícia des de feia anys –la policia buscava el seu espòs, Anthony Martin Smith, per haver abusat sexualment de la filla gran de Lianne, fruit d'una relació anterior.

El jurat descarta la tesi de la defensa –que tingués les capacitats totalment anul·lades– basant-se també en el fet que després de matar els nens va ser capaç d'intentar suïcidar-se reiterades vegades, escriure cartes per culpar la seva filla gran i, fins i tot, calcular quants diners devia a l'hotel. Un altre factor que també atenuarà la pena per a la parricida és que l'endemà de cometre els crims ella mateixa va demanar a la recepció de l'hotel on s'estava amb els nens que avisessin la policia i una ambulància. Va admetre d'entrada que havia estat ella qui havia matat els petits i va facilitar així la resolució del cas.

El fiscal, Víctor Pillado, demana 34 anys de presó considerant que, d'acord amb el veredicte, el jurat ha declarat Lianne culpable de dos assassinats amb un atenuant per anomalia psíquica, un atenuant per confessió i un agreujant de parentiu. La defensa, encapçalada per l'advocada Jennifer Lahoz, creu que concloure que la processada tenia les facultats mentals greument afectades és compatible amb un eximent incomplet d'alteració psíquica. A més, també va sol·licitar al magistrat president que consideri l'atenuant de confessió com a molt qualificat. Per això considera que com a màxim haurien de condemnar la seva clienta a set anys de presó.