Societat

Pere Cervantes i Oliver Tauste

Policies especialitzats en delictes informàtics

“O ens espavilem, o els nostres fills seran orfes digitals”

Són policies especialitzats en delictes informàtics i acaben de publicar Tranki pap@s (Oniro), un manual per orientar els pares analògics sobre com minimitzar els riscos que corren els seus fills en el món digital
Són gaire habituals, els delictes com el ciberassetjament?
Ho són des del moment en què hi ha un grup policial específic per investigar aquest casos. En el dia a dia de la nostra feina veiem molts pares sobrepassats per la situació i també molts joves que es fiquen en problemes. Per això vam creure que seria bo recopilar la informació que tenim en un manual breu i concret que ajudi a prevenir aquests casos.
Hi ha un perfil clar de víctimes o de delinqüents?
No gaire. En general pot passar a qualsevol casa on hi hagi un ordinador i una connexió a internet. En els casos de grooming, l'assetjament sexual d'un adult a un menor per internet, les víctimes solen ser noies d'entre 15 i 17 anys.
Però afortunadament és una de les activitats menys freqüents...
Segurament la més comuna és el sexting, l'intercanvi voluntari de fotografies una mica provocatives, en què s'ensenya alguna part del cos. El problema és que els joves ho fan com a regal a un amic, però aquest amic pot deixar de ser-ho i llavors la imatge pot circular i acabar sent utilitzada en un cas de ciberbulling o grooming.
Sempre es deia que la clau per evitar-ho és tenir l'ordinador en un espai comú de la casa, però ara amb els telèfons i les tauletes es fa més complicat el control...
Per això insistim que la clau és posar-nos al dia i saber què fan els nostres fills a les xarxes socials. Ara l'espai comú entre pares i nens no només ha de ser el menjador, també ha de ser internet.
Això vol dir que els pares han de ser actius a internet i les xarxes socials sí o sí.
Evidentment. S'hi hauran d'esforçar, perquè alguns pares ens diuen clarament que tot això no els agrada. Ho entenem, però ara forma part de ser pare i és innegociable. Nosaltres hem nascut en un món analògic, però els nostres fills ja són digitals, i o ens espavilem, o els nostres fills seran orfes digitals, perquè tindran els coneixements però no les experiències vitals.
Fins a quin punt els pares han d'espiar el que fan els seus fills a internet o intervenir-hi?
Creiem que no s'ha d'espiar, sinó compartir. I cal tenir clar que la responsabilitat i la llibertat s'han de donar de mica en mica. No es pot donar un smartphone a un adolescent perquè faci el que vulgui sense preocupar-nos de res més. El que ha de fer és guanyar-se ell el dret a la intimitat i cal donar-li'n més a mesura que demostri més responsabilitat. La clau és començar de molt petits a conscienciar sobre els riscos que hi ha.
A quina edat?
Hi ha estudis que diuen que el 20% dels infants de quatre anys ja naveguen per internet. Aquest és un bon moment per seure al seu costat i començar aquesta participació conjunta i la conscienciació en l'ús responsable.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a