“El nou model de taxes hauria de ser transitori”

Hi estic en contra, però espero que s'hagi fet només pel moment econòmic en què ens trobem i no sigui un canvi de model definitiu. Jo no comparteixo un model de finançament de la universitat pública que es basi en una recaptació impositiva. El meu model és com el de França, Alemanya i els països nòrdics, en què independentment del color del govern que hi hagi, sempre s'ha mantingut que la universitat pública s'ha de finançar a través dels impostos.

I el govern català ha optat per anar cap a la banda alta, i que part dels estudiants, un 40%, arribin a un 25%. Però amb l'assignació de beques s'equilibra. Es podria haver donat un 20% a tothom, fer-ho de manera lineal, però s'ha optat per arribar al 25% de manera esglaonada. En aquest sentit, el que ha fet el nostre govern és més equitatiu.

Sí. Les classes mitjanes estem rebent per tots cantons. Però repeteixo: tot i que no m'agrada, prefereixo aquest sistema equitatiu, que assegura que ningú deixarà d'anar a la universitat per falta de recursos. Seria molt pitjor que tots els alumnes haguessin de pagar el 20% del que val el curs independentment dels seus recursos. El que em preocupa és que darrere d'això hi hagi un canvi de model estructural i que es vulgui instaurar un sistema que basi en les rendes de les famílies els estudis superiors... Això seria greu.

Però aquest model presenta un punt feble i és el risc que comporta el fet de viure en un país amb les taxes més elevades d'Europa de frau fiscal. S'ha
de vetllar perquè les famílies amb ingressos elevats (que recorren a l'economia submergida) no abusin del sistema...

No voldria cridar el mal temps, però és evident que els estudiants estan en desacord amb l'augment i el faran públic. Estem parlant d'una situació molt dura en què hi ha famílies que estan al límit... Per això seria important que des del govern es donés esperança i es digués que aquesta és una situació transitòria.

Els professors, el personal administratiu i els estudiants ja fa temps que estem fent un esforç per mantenir les prestacions de la universitat i mantenir el nivell. Ara als estudiants se'ls demana un altre esforç. Si es diu que això és per un temps es pot aguantar, perquè estem parlant d'un moment en què no sabem si demà serem intervinguts i això és molt greu, i tothom ha de contribuir a pal·liar la situació. En aquest sentit, no podem extraure la universitat del món i pretendre que es retalli a tot arreu menys a nosaltres. Però hem de saber que aquesta és una situació puntual.

El decret que penalitza els que repeteixen diversos cops un crèdit ve de Madrid. No hi estic d'acord. Si abans un estudiant es matriculava de cinc crèdits en pagava cinc. Si ara es matricula de dos per ser més prudent i per por de suspendre, en pagarà dos. Què s'estalvia? En canvi, per als estudiants és més pressió.