La transformació de les Glòries no s'acabarà abans del 2018
La construcció dels equipaments i del túnel que travessarà la plaça s'endarrereix dos anys respecte del que es preveia tot just fa sis mesos
El projecte obre la porta a la unió dels tramvies per la Diagonal
Després de sis mesos de desgast i pugna amb l'oposició, el govern de CiU a l'Ajuntament de Barcelona sembla estar en disposició d'encarrilar un acord polític i veïnal per tirar endavant l'anhelada reordenació de la plaça de les Glòries. L'entesa, encara embrionària, s'ha plasmat, després de no pas poques converses, en les bases del concurs que es convocarà per escollir el projecte a executar, i en què es concretaran les línies mestres que han de sustentar una de les transformacions urbanístiques més crucials que afrontarà la ciutat els anys vinents
La negociació d'aquest document marc ha obligat l'executiu municipal a variar alguns dels seus plantejaments originals sobre l'obra, que va presentar tot just fa sis mesos. D'entrada, els calendaris s'endarrereixen substancialment. D'aquesta manera tant els equipaments que ha de fer la Generalitat, i que estan pressupostats en 36 milions d'euros, com els que corresponen al consistori (11 milions), no estaran enllestits abans de finals del 2018, com a mínim, una circumstància que ja ha aixecat les crítiques d'ICV-EUiA. Els càlculs que l'Ajuntament va fer a principis d'aquest 2012 és que el conjunt de la reforma, exceptuant-ne la part que correspon al govern, ja es podria considerar extinta el 2016. Aquesta reprogramació dels terminis no afectarà, però, als treballs de desconstrucció de l'anella de la plaça, que s'hauran d'iniciar el 2013 per rematar-los durant el primer trimestre del 2014.
Un dels altres aspectes substancials en què el govern de l'alcalde, Xavier Trias, ha hagut de fer un viratge forçat, és en el disseny del túnel que ha de discórrer per sota la plaça. La primera proposta era que fes només 400 metres de llargada, entre els carrers Badajoz i Castillejos, per estalviar costos. Ara, però, i arran de la pressió de la resta de partits i els veïns, la infraestructura arribarà fins a la rambla del Poblenou. Això provocarà que la construcció no s'acabi fins al 2018, si no hi ha cap contratemps.
Tampoc no és gens anecdòtic que les bases del concurs fixin que el projecte ha de plantejar una solució per connectar les dues xarxes de tramvies a través de la Diagonal. Sobre això cal recordar que aquesta és una opció que CiU ha blasmat insistentment, ja que la seva aposta és unir el Trambesòs i el Trambaix pel carrer Provença. Sense deixar el capítol relatiu a la mobilitat, també s'especifica que la nova plaça haurà d'estar pensada per encaixar la nova xarxa ortogonal que es començarà a implantar a l'octubre a Barcelona, així com reservar una pastilla de terreny per a un futur intercanviador de transport. Tot plegat, però, són directrius més o menys retòriques que hauran de quedar plasmades en el projecte guanyador que s'haurà de triar el juliol del 2013.
La redacció de les bases no tanca, però, l'intens debat social sobre com resoldre tot l'entorn. Sobre això, l'arquitecte i urbanista Josep Oliva proposa que la plaça estigui envoltada d'edificis i disposi d'una anella verda central de 400 arbres.