Catalunya perd en sis mesos més població que en tot el 2011
Des de l'1 de gener fins al 30 de juny han deixat el país 87.655 persones
El primer semestre del 2012 Catalunya ha rebut 50.477 immigrants
La població global cau per sota dels 7,3 milions d'habitants
L'exconseller d'Economia Antoni Castells recorda en el seu últim llibre que la crisi econòmica d'escala planetària va començar el 9 d'agost del 2007 amb el daltabaix de les hipoteques subprime (hipoteques porqueria) als Estats Units. Cinc anys després, el terrabastall financer continua clavant destralades arreu, transformant el paisatge humà per allí on passa. Les últimes dades demogràfiques són una bona mostra que el deliri econòmic es troba ara en el seu punt àlgid a Catalunya, on cada cop són més les persones que es veuen forçades a marxar a l'estranger a guanyar-se la vida.
D'aquesta manera, en només els primers sis mesos del 2012 el saldo migratori a Catalunya ha tingut un resultat negatiu de 37.178 persones. Durant tot l'any passat, sumades i restades les persones que van arribar al país i les que en van marxar, el resultat va ser un saldo negatiu de 36.313 persones, segons les dades l'Instituto Nacional de Estadística (INE).
Per demarcacions, la de Barcelona és on el saldo migratori negatiu és més notori amb 33.360 persones, seguida de Girona, amb més de 2.000, Tarragona, on se supera el miler, i Lleida, amb un saldo negatiu de 360 persones.
La crisi està expulsant ciutadans a l'estranger, ja sigui per buscar una feina lluny del país que els va veure néixer o per retornar a casa un cop acabada l'aventura d'immigrant a Catalunya, i està frenant el creixement de la població que havia anat en augment de manera imparable des del començament del nou mil·lenni. D'aquesta manera, segons l'INE, la població de Catalunya l'1 de juliol passat era de 7.289.800 habitants, quan fa un any se superava per poc els 7,3 milions de persones.
Tendència a l'alça
En l'estadística migratòria destaca de manera espectacular l'increment del nombre de ciutadans nascuts a l'Estat que han decidit marxar a l'estranger. Aquest primer semestre ja en són més de 8.000, quasi 2.000 més que els que van emigrar durant tot l'any passat.
L'evolució a l'alça de la nova emigració, que es confirma ara amb les dades estadístiques, ja va ser vaticinada el gener passat per la Federació Internacional d'Entitats Catalanes. A principi d'any, la federació va emetre un comunicat en què afirmava, després de consultar diverses ambaixades i casals catalans, que durant el 2012 es mantindria “un creixement més que probable i sostingut de l'emigració espanyola i catalana cap a països que, se suposa, poden oferir oportunitats laborals”.
Segons la federació, hi ha tres tipus d'emigrants: en primer lloc, les persones amb titulació acadèmica i formació que marxen havent concretat una bona oferta de treball en països com ara Alemanya, Noruega i el Brasil; en segon lloc, els llatinoamericans que fan el camí de retorn a casa, i un tercer col·lectiu que es defineix com a emigració espontània.
Aquest últim grup l'integren persones que, empeses per la falta de feina a Catalunya, marxen a l'estranger amb un punt d'aventura i també de desesperació. Surten sense cap contacte previ amb el món empresarial del país on aterren i sense entrar tampoc en contacte amb les ambaixades.
Ajuda per estudiar a Austràlia
Molts ciutadans se'n van a l'estranger per trobar una oportunitat de feina, però també n'hi ha molts altres que decideixen marxar per formar-se en idiomes i millorar així el seu currículum. Les destinacions europees han estat sempre les més sol·licitades, per raons com ara la proximitat i el nivell de vida, però hi ha qui decideix volar més lluny. L'agència d'estudis Aussiyouto (http://aussieyoutoo.com) va néixer amb l'objectiu d'ajudar tothom que vol estudiar a Austràlia. “Vaig veure la necessitat de crear un grup de suport per ajudar joves com nosaltres a complir el seu somni”, afirma la mànager general de l'empresa, Marta Caparrós.
La tasca d'aquesta agència és informar dels estudis i cursos que es poden fer, però també assessorar els estudiants un cop arriben a la seva destinació. “Els anem a buscar a l'aeroport, els traslladem fins a la seva nova casa, els ensenyem les instal·lacions, els ajudem a obrir un compte bancari, etc.”, explica. Aquest servei és totalment gratuït per als estudiants, ja que són les escoles les que els paguen per representar-les, segons Caparrós.