La reforma educativa

Els dos grans problemes del nostre sistema educatiu són que propicia la falta d'esforç de l'alumnat i que no ofereix una pluralitat de vies educatives fins després dels 16 anys. La falta d'esforç s'origina en el moment que l'alumnat constata que no és necessari treballar per passar de curs. Els centres no poden evitar-ho, ja que si ho fessin, molts alumnes se n'anirien a altres centres més permissius. En la falta d'esforç també hi influeix que la llei actual estableix que els alumnes repetidors, encara que ho suspenguin tot, han de passar de curs l'any següent.

Per tot això és un gran encert de la reforma plantejada pel ministre Wert l'establiment d'una prova externa al final de cada etapa, la superació de la qual sigui necessària per accedir a l'etapa següent. Aquestes proves seran el gran estímul que el nostre alumnat necessita per esforçar-se més. Gràcies a aquestes proves, estem segurs que d'aquí a pocs anys millorarà molt la capacitat d'esforç i el nivell de coneixements dels nostres alumnes, i que els seus resultats en les proves internacionals (PISA) també seran molt millors.

Les proves externes serien elaborades pel ministeri en la part dels ensenyaments mínims i per les comunitats autònomes en la part restant. Això permetrà que l'administració educativa tingui informació directa i anual de tots els centres i, per tant, podrà saber quins centres necessiten més ajuda, quins són els resultats dels canvis que es vagin introduint en el sistema i, el que és més important, podran garantir a les famílies que les qualificacions dels centres reflecteixen realment el nivell de coneixements adquirits pels alumnes.

L'altre gran encert de la reforma plantejada pel ministre Wert és l'establiment d'una certa diversitat de vies ja a partir de 3r d'ESO, mitjançant algunes matèries diferents, i de l'establiment a 4t d'ESO de dues modalitats: la dirigida cap a l'FP i la dirigida cap al batxillerat, seguides de dues proves externes diferents d'accés a aquestes etapes. D'aquesta forma, el 4t d'ESO es converteix, a la pràctica, en un primer curs d'FP, i també en un primer curs de batxillerat.

Aquest model és millor que limitar-se a reduir l'ESO a tres anys per així establir el batxillerat de tres anys, com es va anunciar fa alguns mesos, ja que això no arreglaria ni la primària, ja que continuarien accedint a l'ESO alumnes que no estan prou preparats, ni arreglaria l'ESO, ja que sense proves externes al final d'aquesta etapa continuaria la falta d'esforç de l'alumnat i continuarien accedint a l'FP i al batxillerat alumnes que no estan prou preparats. És a dir, que a la pràctica simplement s'hauria fet un canvi de nom: el curs que abans es deia 4t d'ESO ara s'anomenaria 1r de batxillerat. A més, es generaria el problema de què es fa amb els alumnes de 15 anys que, havent aprovat l'ESO de tres anys, no volguessin continuar estudiant, ja que l'ensenyament obligatori és fins als 16 anys i fins aquesta edat no es pot accedir al món laboral.