El Vaticà jutjarà l'exmajordom de Benet XVI i un encobridor
El tribunal de la Santa Seu jutjarà Paolo Gabriele per robatori de documents secrets i Claudio Sciarpelletti per haver-lo afavorit
L'assistent del papa ha sostingut sempre que no va disposar de l'ajuda de ningú
Un jutge del Vaticà ha ordenat que l'exmajordom del papa Benet XVI Paolo Gabriele i un altre empleat de la Santa Seu, Claudio Sciarpelletti, siguin jutjats pel robatori i la difusió de documents secrets. El Vaticà va fer públiques ahir la petició d'enjudiciament del fiscal, Nicola Picardi, i l'ordre del jutge instructor del Tribunal d'Estat Vaticà, Piero Antonio Bonnet.
La justícia vaticana ha imputat a Paolo Gabriele, de 46 anys, “robatori amb agreujant”, mentre que el ciutadà italià empleat a la secretaria d'estat Claudio Sciarpelletti, de 48 anys, és acusat “d'haver afavorit el robatori amb agreujant i de violació de secret”. Gabriele ha sostingut sempre que no va disposar de l'ajuda de ningú.
El procés penal es farà després del 20 de setembre, data en què es tornen a obrir els tribunals vaticans, un cop passat el període estival, i Gabriele podria ser condemnat a una pena d'entre un i sis anys de presó, segons va explicar el portaveu del Vaticà, Federico Lombardi. Gabriele va ser detingut el 23 de maig i va passar seixanta dies en una cel·la de seguretat de la gendarmeria vaticana. Durant aquell període es va dur a terme la investigació formal del cas. El 21 de juliol passat, l'exmajordom va obtenir l'arrest domiciliari i, des d'aleshores, viu a casa seva, dins del Vaticà, amb la seva dona i els seus tres fills.
Menys severa serà la pena per a Sciarpelletti, un tècnic informàtic de la secretaria d'estat, amic de Gabriele, que va ser investigat el 24 de maig, l'endemà mateix de la detenció del majordom del papa. Sciarpelletti va estar detingut només una nit.
L'ordre judicial revela que en l'acta d'interrogatori i detenció dels acusats es va trobar en un calaix d'un escriptori de l'oficina de Sciarpelletti “un sobre de mida mitjana de color blanc, tancat” en el qual es podia llegir: “Personal P. Gabriel.” El sobre tenia “el segell blau de la secretaria d'estat. Oficina d'Informació i Documentació”. L'acta assenyala que es van comissar documents que apareixien en el llibre editat per Gianluigi Nuzzi Sa Santedat. Els papers secrets de Benet XVI, especialment en el capítol titulat Napoleó al Vaticà. Lombardi va justificar que Sciarpelletti sigui enviat a judici amb l'argument que els seus testimonis van ser contradictoris. Mentrestant, està en “llibertat, en suspensió cautelar, tot i que rep el seu salari”.
Pel que fa a Gabriele, el jutge afirma que, durant l'escorcoll, van trobar a casa seva tres objectes “que no li pertanyen”: un xec bancari per valor de 100.000 euros a nom del papa amb data del 26 de març de 2012 provinent de la Universitat Catòlica San Antonio de Guadalupe; una palleta suposadament d'or adreçada al pontífex de part del director de l'ARU Lima (Perú), Guido del Castillo, i un exemplar de l'Eneida traduït per Annibal Caro, un regal per al sant pare de la “família de Pomezia”.
Escàndol de “corrupció”
L'escàndol de les filtracions de documents reservats de la Santa Seu es va desfermar a principi d'any després que una cadena de televisió italiana va fer públiques unes cartes que el nunci als Estats Units, Carlo Maria Viganó, va enviar a Benet XVI en les quals denunciava la “corrupció, prevaricació i mala gestió” en l'administració vaticana. A mitjan abril, el papa va crear una Comissió Cardenalícia, presidida per Julián Herranz, per esclarir el robatori i la filtració de centenars de documents privats, i el 19 del mes de maig passat es va publicar el llibre Sa Santedat, de Gianluigi Nuzzi, amb un centenar de documents nous filtrats des del Vaticà.
LA DATA
“Dolor i penediment” de l'acusat
Paolo Gabriele, exmajordom de Benet XVI, està “patint” molt en aquest procés i està “penedit” de la seva actuació, d'acord amb la versió del seu advocat, Carlo Fusco. Segons el lletrat, la intenció de Gabriele era “ajudar el papa” i fer l'Església “més viva”, però “s'ha equivocat de bona fe”. Fusco sosté que el seu client va enviar una carta a Joseph Ratzinger per expressar-li el seu “dolor i penediment” per la filtració de les cartes, en què assegura que “no va tenir còmplices”. Segons l'entorn de Benet XVI, el papa ha entomat amb “dolor” aquesta “traïció”.