Un xoc del Tramvia Blau causa 15 ferits per la fallada dels frens
El comboi es va encastar contra un camió quan feia el trajecte de baixada per l'avinguda del Tibidabo, perquè no es va poder aturar
Dues de les víctimes, en estat greu; una es va trencar la tíbia i l'altra té contusions a la pelvis
Tot va quedar en un ensurt –greu, això sí–, que per les característiques de l'accident hauria pogut tenir, però, conseqüències imprevisibles. Un comboi del Tramvia Blau que circulava en sentit de baixada per l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, va col·lidir ahir al migdia de manera aparatosa contra un camió que estava parat en doble fila a la via, provocant de retruc que un tercer vehicle, un Renault Twingo blanc, xoqués contra un semàfor i quedés literalment trinxat. Un total de quinze persones, la majoria turistes, que viatjaven en el tramvia van resultar ferides arran de la violència del xoc. De tots ells, onze van haver de rebre assistència en diversos centre hospitalaris. Fonts del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) han explicat que dues de les víctimes presentaven un pronòstic greu. Una d'aquestes és una turista anglesa que es va trencar la tíbia i el peroné, i l'altra, un treballador del comboi, afectat d'una forta contusió a la pelvis.
L'enigma dels frens
Testimonis presencials han explicat que el sinistre es va produir cap a dos quarts de dotze del migdia, a l'altura del número 33 de la via. Per causes que encara s'estan investigant, el tramvia no va poder frenar quan va veure el camió aturat. El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i president de Transports Municipals de Barcelona (TMB), Joaquim Forn, va assegurar que el sistema de frenada es va activar però que, per motius que s'ignoren, el comboi va continuar lliscant pels rails. Es dóna el cas que el juny del 2009 el Tramvia Blau ja va tenir un accident amb uns antecedents calcats –aleshores va encastar-se contra el topall de la via durant la maniobra de frenada–, i aquella vegada es va saldar amb nou contusionats.
La col·lisió va provocar que el tramvia s'aturés, deixant en l'aire l'inquietant interrogant de si els frens haurien respost si hagués continuat el seu recorregut per una avinguda de pendent considerable. Els testimonis han indicat que en cap moment va arribar, però, a descarrilar, com ho corrobora el fet que va poder ser retirat sense que calgués situar-lo de nou a les vies. Arran del xoc, el frontal dret del comboi va quedar totalment esclafat fins a la segona filera de seients. Les mateixes fonts han afegit que els ocupants van ser evacuats ràpidament –molts van sortir pel seu propi peu– i que es van viure alguns moments d'angoixa entre els operaris del servei.
El president de TMB, Joaquim Forn, va avançar ahir que ja s'ha obert un expedient informatiu per escatir els motius de l'incident. L'error humà –el conductor té deu anys d'experiència– s'apunta com la més remota de les hipòtesis. Des de l'operador del Tramvia Blau també s'ha volgut emfatitzar que el comboi estava al dia de totes les preceptives revisions. La darrera, de fet, data del 26 de juliol passat. Mentre no es resolguin aquestes incògnites, el servei del Tramvia Blau, que principalment cobreix el trajecte fins al funicular del Tibidabo, quedarà fora de servei. Com a alternativa hi ha l'autobús 196, que reforçarà temporalment la freqüència de pas.
LA DATA
“Sort que no anava del tot ple”
En Josep Medina treballa en una empresa de l'avinguda del Tibidabo situada just davant del número 33 –l'indret lloc on va tenir lloc l'accident, i no a l'altura de la plaça Kennedy com van informar l'Ajuntament de Barcelona i TMB– i, des d'aquesta posició, va viure en directe els moments posteriors al sinistre. “Devien ser dos quarts de dotze quan vaig sentir un soroll molt fort. Vaig veure el tramvia encastat contra el camió i un cotxe que sortia disparat –el Renault Twingo– i xocava contra un semàfor.” Narra que, posteriorment, va poder sentir com un dels operaris del tramvia “comentava que sort que un dels turistes l'havia agafat per la camisa i l'havia tirat a terra, ja que la part on era va quedar totalment destrossada”. Afegeix que un dels treballadors assegurava als presents “que havia accionat el fre, però que el comboi no s'aturava”, testimoni que avala la tesi que un factor extern –quin?– va ser el que va impedir que perdés velocitat. Medina també assegura: “Al tramvia no hi havia més d'una vintena de persones i sort que anava mig buit, perquè si arriba a estar ple, no vull ni imaginar què hauria passat.” La versió oficial indicava que hi anaven més passatgers, una trentena, quan la seva ocupació màxima és de 48.