Lloret, sota la nova llei
El passeig principal de la ciutat segueix acollint cada nit milers de joves, però enguany sense aldarulls ni actes incívics remarcables
És el primer estiu amb la nova normativa restrictiva amb les promocions d'alcohol
L'ambient a la riera de Lloret no té res a veure amb el d'anys enrere
Les promocions de ‘happy hours' i 2x1 sembla que són història
La riera de Lloret de Mar és un món a part. A part del món i a part de la resta de la ciutat. És com la petita Las Vegas catalana, però enlloc de casinos plena de discoteques, bars i hotels. Llums de neó de colors diversos i fins i tot una reproducció de l'estàtua de la Llibertat.
Durant el dia és la via principal d'accés dels banyistes a la platja. Gent d'arreu del món carregada amb tovalloles, pneumàtics i el banyador com a uniforme. Però tot just comença a vesprejar, un nou món arriba. El passeig principal es converteix en un formiguer ocupat, sobretot, per turistes joves. La majoria molt joves; molts d'ells difícilment superen la majoria d'edat. Vestits en aquest cas amb les seves millors gales, moltes de gust més que dubtós. I l'escena, la mateixa que en qualsevol zona d'oci de qualsevol ciutat. Amb la diferència de la llengua en què es parla.
Les llums de neó de les façanes competeixen tota la nit amb les llums blaves dels vehicles dels Mossos i la policia local, instal·lats al carrer per evitar problemes. Els últims anys, sobretot el darrer, la festa acabava amb una batalla campal entre joves i policia. Aquest any, però, no s'han registrat aquest tipus de problemes. Toquem ferro, perquè encara queda de temporada.
Nova ordenança de civisme, nova ordenança de via pública, campanyes com ara l'Enjoy and Respect, la presència policial, un tipus de turisme diferent... Poden ser molts els factors, però la realitat és que l'ambient nocturn a la riera de Lloret no té res a veure amb el que es vivia anys enrere. Fins i tot, just l'any passat. No es pot passar d'un extrem a l'altre en un estiu, però enguany, per exemple, pots passejar per la riera sense que t'ofereixin serveis de prostitució. Fins ara passava.
Sense promocions
Les promocions de happy hours, 2x1 i fins i tot 3x1 sembla que també han passat a la història. Almenys no se'n veuen anuncis. Això no treu, però, que es facin ofertes de combinats a litres. Per exemple, un litre de cervesa, 4 euros o un de whisky amb cola, 7 euros; fins i tot es poden comprar 5 litres de San Francisco o de pinya colada per 80 euros. Això promou trobar-se grups de cinc o sis joves bevent, cadascú amb la seva palleta, directament d'una galleda. Però la manca d'aquelles primeres ofertes pot ser que estigui rebaixant el consum d'alcohol. A la riera és possible trobar algú bevent a la via pública, però és cert que són casos molt comptats. És molt més fàcil trobar joves menjant una hamburguesa o un gelat que no pas consumint alcohol.
Això no vol dir que la riera de Lloret sigui el paradís. Ni molt menys. És un eix on s'aglutinen cada nit milers de persones per sortir de gresca i, evidentment, les aglomeracions de gent a la nit generen conflicte. I situacions incíviques n'hi ha. Com en qualsevol zona d'oci.
Al capdamunt de la riera, després d'una gran esplanada, hi ha una de les discoteques més populars, la Revolution. Una llarga cua demostra l'interès dels turistes per entrar-hi. Fora, un jove va fins a la paret de la plaça, es gira, es descorda la bragueta i... tres Mossos l'encerclen. El multaran aplicant la nova ordenança? Deixen que hi orini tan tranquil·lament com es pot quan tres homes uniformats t'estan mirant i quan acaba... el deixen marxar. Els agents deurien voler comprovar que el jove no feia res més que una simple pixada. En pocs minuts, i ja sense presència policial, són més els joves que s'acosten a aquest particular mur de les lamentacions a evacuar l'alcohol que han anat ingerint en la nit.
Tot i aquests episodis –que existeixen–, s'ha de remarcar que el civisme aquest any ha estat molt més alt que en anys anteriors.
Ambient més relaxat
Si es deixa la riera i es va pel centre, a la plaça Piferrer, per exemple, l'ambient encara és més relaxat: al passeig hi ha locals on es pot prendre una copa tranquil·lament davant el mar i ja a la sorra algunes guinguetes amb llum de torxa ofereixen també una agradable sensació a les nits d'estiu. Fins i tot un artista fa meravelles amb els esprais per a goig dels transeünts.
La imatge de Lloret, però, segueix per terra. I això possiblement és injust. No només perquè Lloret és molt més que la seva riera, sinó perquè aquesta està canviant. El millor que es pot fer abans de parlar de Lloret és conèixer-la. I sense cap por, ni mania, ni prejudici, anar-hi un dia a sopar i a fer una copa a la riera. Potser l'opinió de molts començarà a canviar. Sense oblidar que és un camí de llarg recorregut que tot just s'ha iniciat.