Els joves catalans, líders en abandonament escolar
L'atur juvenil fa augmentar el nombre de persones que continuen estudiant després de l'ESO, però l'índex és lluny de la mitjana europea
La Fundació Bofill fa una crida als governs a combatre les desigualtats per reduir el fracàs
Una de freda i una de calenta. Catalunya ha reduït en els últims tres anys
la taxa d'abandonament dels estudis després de l'ensenyament obligatori, que ha passat del 33,2% del 2008 al 26% del 2011. Es tracta d'una dada positiva que va en sintonia amb l'objectiu d'arribar a una taxa del 15% el 2018. Però tota cara té la seva creu i, en aquest cas, és demolidora: el descens de l'abandonament escolar respon, bàsicament, al fet que, com que l'atur juvenil està desbocat, cada cop hi ha més joves que opten per continuar estudiant.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'Anuari 2011. L'estat de l'educació a Catalunya, que ahir va presentar la Fundació Jaume Bofill, que va advertir que tot i la lleugera millora en l'índex d'abandonament escolar, Catalunya encara és a la cua d'Europa i de l'Estat en aquest àmbit, molt lluny de la mitjana de la UE, que està en el 13,5%. Catalunya presenta, en canvi, un percentatge de població de 30 a 34 anys amb estudis superiors força per damunt de la mitjana de la UE.
La combinació entre l'alt nombre de joves universitaris i dels qui no passen de l'ensenyament obligatori té conseqüències letals per al mercat de treball català. El 41,3% de joves amb estudis universitaris ha de competir per un minso 32,9% de llocs de treball de qualificació alta, mentre que només hi ha un 32,7% de joves amb educació mitjana per cobrir un 45% de feines de qualificació mitjana.
Per als experts de la Fundació Bofill, aquest desajustament es podria afrontar amb una aposta clara de les administracions per combatre la desigualtat i reduir de manera dràstica l'abandonament dels estudis als 15 anys. Tot i la millora de la mobilitat social dels darrers anys, les condicions socioeconòmiques dels pares s'acostumen a perpetuar en els fills. Un exemple de la diferència entre els fills de pares amb estudis superiors i els que tenen un nivell d'instrucció més baix es troba en un indicador clau per a l'èxit escolar: la participació dels primers en reunions de l'escola és cinc cops més gran que els dels últims. I el sistema no sembla capaç d'equilibrar-ho: les escoles públiques tenen el triple d'alumnes estrangers que les concertades.
Tot plegat està portant a un nombre alarmant
de joves que ni estudien ni treballen, que s'estimen en uns 140.000 (un 24% dels nois i noies entre 18 i 24 anys).
Propostes de la Fundació Bofill
FP
Els governs han de fer una aposta decidida per la formació professional.
Segregació
Lluitar contra la segregació escolar perquè dó-
na pitjors resultats.
Retallades
Aturar les retallades i fer una política de beques.
Família
Suport a les famílies més desafavorides. És clau en l'èxit escolar.
Formació
Fomentar la formació contínua, que s'ha estancat.
Economia
Cal un creixement econòmic basat en la qualifi-cació dels joves.