Els propietaris assumeixen els deutes dels veïns morosos

Quan el cinturó estreny, les despeses menys vitals són les que s'acaben endarrerint. Actualment, són molts els propietaris que decideixen no pagar les quotes mensuals de la comunitat de veïns. “El juliol de l'any passat, el percentatge se situava al voltant del 7% i, a hores d'ara, ens trobem en un 20% de morositat”, afirma l'assessor jurídic del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Josep Maria Aguilà. El problema amb què es troben moltes comunitats és que “els administradors han de pagar igualment les despeses”; per tant, si un veí no assumeix la seva quota són la resta els que han d'eixugar el deute. “La comunitat crea una doble despesa, perquè ha de pagar el que falta”, assegura Aguilà.

Una situació difícil, ja que la primera reacció de la resta de propietaris és la negació. “És normal que no vulguin pagar més diners, ja en tenen prou amb la seva quota.” Però la realitat és el que els empeny a pagar proporcionalment el que falta. “Si ningú assumeix el deute, es començaran a tallar els serveis com ara la llum, la neteja i l'ascensor. El que no es pot fer és pagar menys diners a la persona que s'encarrega de la neteja perquè un dels veïns es negui a abonar la seva quota”, explica Aguilà. Els morosos, majoritàriament, són persones que no poden pagar perquè la seva situació econòmica els ho impedeix. “Comencen per no poder assumir un mes i la cosa es va allargant; cada cop la pilota es fa més gran. És una circumstància difícil, perquè molts se n'avergonyeixen quan es troben els veïns per l'escala.”

Resoldre aquests tràmits per la via judicial és complicat. “Costa molt portar a judici aquests casos, perquè si la quantitat que deu el propietari és petita, per exemple uns 300 euros, no surt a compte.” A més, s'hi afegeix la lentitud del procés. “El sistema no és prou àgil. Aquest conflicte s'hauria de resoldre en uns 20 dies i pot trigar perfectament dos anys”, comenta Aguilà. Tot i això, assegura que molts dels casos d'impagament, aproximadament un 15%, s'acaben resolent. “L'altre petit percentatge són diners que es perden perquè el propietari desapareix.” També es donen alguns casos extrems, quan l'impagament d'un veí esdevé un efecte dòmino i ningú es vol ocupar de les seves quotes. “N'hi ha pocs, però sí que ha passat algun cop que tots s'acaben negant a pagar i es trenca la relació comunitària. Evidentment, queden sense els serveis de llum, neteja, etc.”

A més, Aguilà destaca que, contràriament al que es pugui pensar, costa molt més cobrar als barris d'alt nivell econòmic que als de treballadors. “Els preocupa més la vida social que les despeses veïnals. En canvi, els treballadors tenen un punt més d'honor; es preocupen per poder pagar-ho tot.”

Però, sens dubte, Aguilà comenta que el més increïble de tot és que quan es truca als morosos per reclamar les quotes de la comunitat que no han pagat, els propietaris posen excuses d'allò més pintoresques. “N'hi ha que ens diuen que no paguen perquè la llum del seu replà no funciona. Llavors els has de dir que és tan fàcil com trucar a un lampista i que ho vagi a arreglar. És una excusa per fer temps i així evitar pagar els diners que deuen”, conclou.