La reforma educativa redueix la capacitat de la Generalitat per decidir els continguts

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de l'Educació que estableix un major percentatge dels continguts que fixa l'Estat, que en el cas de Catalunya passa a ser del 55% al 65%, mentre que en les comunitats autònomes on no hi ha llengua cooficial, el ministeri decidirà sobre el 75% dels continguts curriculars.

D'altra banda, la reforma, presentada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, incorpora nous exàmens d'avaluació a Tercer i Sisè de Primària, amb l'objectiu de detectar precoçment les mancances dels alumnes i que no tindrà afectes individuals sobre cada alumne ja que serà el centre qui acabarà decidint si passa de curs.

També, s'incorpora una nova prova a final de l'ESO i de Batxillerat, en aquest cas en substitució de la Selectivitat, els resultats si seran vinculants i necessaris per obtenir la titulació. La prova del final de l'ESO serà diferent per als alumnes que enfoquin la seva formació cap al Batxillerat o cap a la Formació Professional. Segons ha explicat Wert, es tracta d'una prova “necessària per a la titulació” i a partir d'elles, es podran comparar “amb total transparència”, entre centres i comunitats autònoma, com si es tractés, ha afegit de tenir un informe Pisa propi.

Segons Wert la reforma persegueix “millorar el nivell educatiu” i facilitar l'accés dels joves als llocs de treball amb l'objectiu, entre d'altres, de millorar la competitivitat. El ministre d'Educació també ha fet especial incís en l'alta taxa d'abandonament escolar que afecta l'Estat, que és del 26,5%, el doble de la mitjana europea. L'objectiu ara és arribar a un “modest” 15% i afrontar el fracàs escolar pal·liant els “dèficits estructurals del sistema”.

A més, citant l'informe Pisa, Wert ha lamentat que la taxa espanyola d'alumnes excel·lents, del 3%, estigui per sota de la meitat de la mitjan europea, que és del 8%. Malgrat aquestes “debilitats”, Wert ha destacat que l'Estat es troba ben posicionada pel que fa les estadístiques en l'ensenyament a Primària, amb un 96% d'alumnes escolaritzats fins els 3 anys i amb una inversió que del 2000 al 2010 va passar dels 27.000 als 52.000 milions d'euros. Pel que fa la despesa mitjana per alumne, se situa en 10.094 dòlars, un 21% més que la mitjana europea, ha destacat el ministre.

Un altre pilar de la reforma, ha detallat el ministre, és que es pretén dotar d'una major autonomia els centres, ja que els espanyols són els que menys en disposen de tota la UE i això comporta “una pèrdua del rendiment”, segons ha comentat. Els equips directius dels centres disposarien de més “poder efectiu”, el que també comportarà un “augment de la rendició de comptes”, de manera que es responsabilitzarà els centres dels seus resultats i se'ls podrà retribuir en funció del seu rendiment.

D'altra banda, Wert també ha ressaltat que es reforçarà l'ensenyament de les llengües estrangeres, en especial l'anglès, en què els criteris d'avaluació prioritzaran abans l'expressió oral que la gramàtica o la traducció, com ha estat sent fins ara.

Pel ministre, aquesta és una reforma “sensata, gradual, instrumental i en certa manera, ideològica” i basada “en dades de les insuficiències i problemes del sistema” i que “mira cap endavant” i cap a “fora”, ja que el rendiment dels estudiants es compararà amb altres alumnes de l'estranger i “no amb el del costat”. Wert ha reconegut que arribarà en un “context difícil”, en un moment en què “es deté l'increment dels recursos i s'exigeix a tots els actors la major eficiència”.