Un salt estratosfèric per al primer humà supersònic

Un gran salt per a un home, però només un petit pas per a la humanitat. L'austríac Felix Baumgartner va convertir-se ahir en el primer humà en trencar la barrera del so sense ajuda mecànica en deixar-se caure des de més de 39.000 metres d'alçada. Va assolir els 1.342 quilòmetres per hora (1.24 mach), segons dades del seu equip que hauran de ser validades per la Federació Internacional d'Aeronàutica. D'aquesta manera, va batre els rècords de màxima alçada d'un vol tripulat en globus, del salt en paracaigudes més alt i de la màxima velocitat en caiguda. En canvi, no va aconseguir superar el registre de la caiguda lliure més llarga, un altre dels objectius de la missió Red Bull Stratos, més enllà d'una brutal promoció mundial i les proves per als vestits de futurs viatges aeroespacials.

En un principi, semblava que el salt s'hauria de posposar de nou, ja que les condicions ambientals a Roswell (Nou Mèxic, EUA) eren similars a les que havien propiciat els dos ajornaments durant la setmana. La força del vent en els primers 250 metres, ara de fins a onze quilòmetres per hora, una xifra ridícula per segons quines naus, però clarament superior als tres quilòmetres per hora de màxim que es requerien per poder fer un llançament en condicions. Baumgartner va esperar durant hores dins la càpsula que l'havia de dur cap a l'estratosfera, i quan els tècnics van veure que el vent minvava, van procedir a inflar amb molta cura el globus d'heli –fet amb un plàstic deu cops més prim que el que s'utilitza a les bosses de congelar aliments– i el van alliberar davant la mirada de la mare de l'aventurer, amarada de llàgrimes.

L'ascensió va transcórrer amb normalitat i Baumgartner, que feia uns mesos es va llançar des de 30.000 metres d'altitud, va mantenir contacte amb el centre de control de la missió en tot moment. En una encertada concessió a l'espectacle –el salt va tenir més de set milions d'espectadors només per Youtube, esmicolant el rècord dels recents Jocs Olímpics de Londres, i també va ser ofert per televisions de tot el món– el seu interlocutor va ser Joe Kittinger, que des del 1960 i fins ahir tenia el rècord del salt més alt (31.333 metres). Seguint el protocol previst, el pilot d'helicòpter i instructor de salts austríac, de 43 anys, i l'excoronel nord-americà, de 84, van fer tasques de comprovació a mida que l'heli s'expandia i el globus canviava la forma de gota d'aigua per la de gran esfera. La càpsula va pujar a uns cinc metres per segon, passant de la troposfera a l'estratosfera i creuant la línia d'Armstrong, a uns 19.200 metres, per damunt de la qual, per efecte de la manca de pressió, sense l'equipament apropiat la sang i els altres fluids corporals bullirien i s'evaporarien.

Dues hores i 36 minuts després d'enlairar-se, a 39.041 metres d'altitud, després de pressuritzar el seu vestit i despressuritzar la càpsula, Baumgartner es va abocar a l'abisme i va dir: “De vegades cal pujar ben amunt per veure si n'ets de petit.” Tot seguit es va deixar caure a una velocitat de vertigen.

Les dades de l'equip apunten que en els primers 40 segons va arribar a 1.342 km/h, la qual cosa representa que hauria trencat sobradament la barrera del so, ja que en aquelles condicions de baixes temperatures se situa a uns 1.110 km/h i no als 1.235 de l'atmosfera terrestre. “No puc dir què se sent en en aquell moment perquè no he sentit el cop sònic, però crec que passa al darrere. Estava massa ocupat mirant de controlar la situació”, va assegurar Baumgartner poc després del salt.

A la màxima velocitat, el saltador va perdre el control i va començar a girar bruscament. Quan feia més d'un minut que queia va aconseguir estabilitzar-se i fins i tot parlar, de manera que no va caldre activar els sistemes d'emergència. L'austríac va obrir el paracaigudes després de 4:20 de caiguda lliure i va deixar per a Kittinger el rècord de 4:36, sense aclarir si va ser un error de càlcul o una gentilesa. Després, va planar durant cinc minuts més abans d'aterrar sense problemes havent completat amb èxit un gran salt per ell i la firma que el patrocina. Per calibrar fins a quin punt ha estat rellevant a nivell científic, caldrà analitzar les dades i les imatges registrades per Baumgartner durant la caiguda, que s'utilitzaran en diferents estudis i documentals.