El satèl·lit ‘Gaia' cartografiarà la galàxia com mai abans

Per fer front a la colossal missió de cartografiar de la manera més precisa els mil milions d'estrelles de la nostra galàxia calia dissenyar un dispositiu excepcional. I ja és aquí. Es tracta de Gaia, un satèl·lit equipat amb la càmera més potent que hagi sortit mai a l'espai. Sota l'empara de l'Agència Espacial Europea (ESA), ha estat pensat i construït per un equip internacional amb participació catalana. La seva potència és tanta gran que, des de la terra, seria capaç de mesurar el diàmetre d'un cabell humà a mil quilòmetres de distància, o el dit polze d'una persona que fos a la lluna.

El Gaia, però, es llançarà el novembre del 2013 i se situarà a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció contrària al Sol, al voltant del qual descriurà una òrbita a la mateixa velocitat que la terra. En aquest indret, conegut com el segon punt de Lagrange (L2), podrà dirigir el seu objectiu a l'espai exterior sense que ni la terra ni el sol s'hi interposin.

Per fer el mapa del cel en 3D amb una precisió sense precedents (es calcula que estarà enllestit el 2021), el Gaia determinarà amb precisió la magnitud, posició, distància i desplaçament de les estrelles. Mentre duri la missió, els experts preveuen la descoberta de centenars de milers de nous objectes celestes, des de planetes extrasolars —dels quals ja se'n coneixen uns 800 i se s'espera detectar-ne prop de 15.000—, fins a estrelles fallides, o nanes marrons. Dins del nostre sistema solar, Gaia catalogarà també centenars de milers d'asteroides.

El satèl·lit té, a més de dos telescopis, una càmera digital amb 106 detectors CCD, una versió avançada dels sensors de les càmeres normals, que són més petits que una targeta de crèdit i mes fins que un cabell.

En aquest projecte col·laboren prop de 400 científics europeus, entre els quals hi ha trenta investigadors i tècnics del departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB, que han tingut un paper rellevant en la concepció i el disseny de l'instrument i en el processament i la simulació de dades de la missió.

Entre ells hi ha el professor Xavier Luri, que recorda com la UB, a més de ser una de les universitats impulsores del projecte, es va encarregar de guiar la indústria per complir amb el projecte científic. “Ara som part rellevant del consorci científic europeu que prepara el tractament informàtic de totes les dades que es recopilaran”, explica el científic. Gaia enviarà dades a la terra cada dia i, al final dels cinc anys, generarà prop d'un petabyte d'informació, és a dir, un milió de gigues –l'equivalent a 45.000 discos DVD–, que s'hauran de processar i analitzar per tal d'obtenir-ne resultats, i per això s'ha creat el Consorci d'Anàlisi i Processament de Dades (DPAC).