Societat

L'escola concertada trontolla

Els centres privats subvencionats alerten que estan “al caire de la fallida”

Les retallades, l'impagament del govern i la caiguda de la natalitat, principals amenaces

No se les sent gaire, ni els seus mestres i alumnes vesteixen samarretes grogues, però les escoles concertades de Catalunya –asseguren– estan patint tant o més les retallades en educació que els centres públics i ja han llançat un crit d'alerta: estan “al caire de la fallida”. Així ho van advertir fa unes setmanes els principals sindicats i organitzacions de centres educatius privats concertats de tot l'Estat en un comunicat en què avisaven que les “retallades” de les condicions sociolaborals dels docents, del finançament i els impagaments de les administracions els han posat en una “situació crítica”. “La situació és preocupant”, admet Carles Armengol, president de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, una de les organitzacions firmants del manifest. A Catalunya –explica–, les escoles concertades acumulen ja un endarreriment de tres mesos més el 25% d'una mensualitat i el 25% d'una altra en els pagaments de les despeses corrents per part de la Generalitat. A més, els centres concertats tenen pendents de cobrament les subvencions del curs passat i d'una part de l'anterior per a activitats complementàries d'alumnes amb necessitats educatives especials.

Pel que fa a les llars d'infants, relata Armengol, el Departament d'Ensenyament tot just els acaba d'anunciar que tindran una subvenció de 720 euros per alumne corresponent al curs 2011/2012. També els han confirmat que el Departament de Treball obrirà una convocatòria per finançar els programes de qualificació professional inicial, destinats als alumnes que no continuen els estudis més enllà de l'ESO, uns programes que fins fa quatre dies no sabien si podrien mantenir.

Davant d'aquest panorama d'incertesa, els centres es veuen obligats a tirar amb els crèdits. “El deute amb els bancs és considerable”, comenta el president de la Fundació Escola Cristiana, que ha de fer mil equilibris comptables en un moment en què els bancs no obren fàcilment l'aixeta del crèdit.

La crisi ja ha portat a la fallida uns quants centres, que han hagut de tancar. Segons les dades d'Ensenyament, aquest curs ha començat amb 53 grups classe menys que el 2011/2012 en la concertada, mentre que en l'ensenyament públic s'han construït 22 centres més.

Menys extraescolars

Malgrat tot, no hi ha hagut un transvasament significatiu d'alumnes de l'escola concertada a la pública com es temia que passaria amb l'agreujament de la crisi. Els centres concertats només han perdut aquest curs un 1% d'alumnes, just el guany que han tingut els públics. En canvi, sí que s'ha notat una davallada important del nombre d'alumnes en les activitats extraescolars i el menjador, un servei que s'ha reduït un 25%, segons Armengol. La principal amenaça per a les escoles concertades, però, és la reducció del nombre de matrícules en les franges d'edat més primerenques, com la de tres a sis anys, on aquest curs s'han perdut 6.731 alumnes, molt per sobre dels 537 de primària i els 29 d'ESO. El futur pinta magre.

LA XIFRA

6.731
alumnes
de tres a sis anys han perdut els centres concertats aquest curs respecte del curs 2011/2012.

“Tenim les mateixes retallades i no som funcionaris”

L'allau de retallades en educació dels últims anys, amb baixades de sou incloses, ha despertat un col·lectiu, el dels mestres de les escoles concertades, tradicionalment poc combatiu.

Els docents dels centres concertats fa anys que reivindiquen tenir les mateixes condicions salarials i laborals que els seus companys de la pública, però –segons explica Albert Llargués, portaveu de Comissions Obreres (CCOO)– “les negociacions per a l'equiparació van quedar truncades el 2008 arran de la crisi” i el conveni col·lectiu ja fa tres anys que està caducat. A hores d'ara, el diàleg entre l'administració i els sindicats està aturat.

“Sempre hem tingut pitjors condicions laborals i salarials que els mestres de l'escola pública: fem més hores, hi ha menys mestres per a més alumnes i no cobrem complements que sí que cobren els de la pública” –lamenta Llargués–, “i des de fa uns anys, a sobre, patim les mateixes retallades salarials que la pública sense tenir els mateixos avantatges ni ser treballadors públics”, hi afegeix. “En quatre anys hem perdut 24 punts de poder adquisitiu”, rebla. Malgrat tot, les mobilitzacions dels docents de l'escola concertada continuen sent escasses, si més no de portes enfora. “El malestar entre els professionals no para de créixer”, assegura Llargués. El que passa és que, a diferència del que succeeix amb els centres públics, no es manifesta en forma de vagues, ni casserolades, ni amb l'exhibició de samarretes grogues, sinó amb mesures com ara negar-se a anar de colònies perquè no és obligatori anar-hi, afirma Llargués. El pitjor de tot, però, són els llocs de treball que s'estan perdent amb mesures com ara l'augment del nombre d'alumnes per aula i el tancament de llars d'infants i escoles.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.