“Només miro el futur immediat”

“Espero que no sorgeixi cap despesa de manteniment extraordinària perquè si no, no ens en sortirem.” Aurèlia Miñambres, directora de l'escola Santíssima Trinitat, toca ferro. Tenen els diners justos per pagar l'aigua, el gas, l'electricitat i altres despeses ordinàries i qualsevol imprevist els destarotaria tots els plans.

Des que la Generalitat va començar a endarrerir-se en els pagaments de la despesa corrent dels centres concertats, la directora d'aquesta escola del barri de la Trinitat Vella, un barri obrer de Barcelona, viu amb l'ai al cor. Fins ara, han anat passant a còpia de demanar crèdits als bancs i gràcies al suport econòmic de la Fundació d'Escoles Parroquials, a la qual pertanyen, però ara ja no té clar si l'escola podrà continuar sent viable en el futur.

“Volem sobreviure i seguir presents al barri, però no sé on acabarà aquesta situació”, explica Miñambres. “Aquest curs hem vist com tancava l'escola Menéndez Pidal [un centre del barri de Sant Genís dels Agudells, al districte d'Horta-Guinardó] i som conscients que la situació s'està complicant”, diu la directora. “Què passarà amb nosaltres? –es pregunta– No ho sé. Tal com estan les coses ja només miro el futur immediat.”

Però el dia a dia no és senzill. Aquest setembre han hagut de tancar la llar d'infants a causa de l'ampliació de l'escola bressol pública del barri, han suprimit l'aula d'acollida per les retallades i ha costat Déu i ajuda que els concedissin una vetlladora vint hores setmanals per atendre un nen autista de cinc anys.

“Això de l'aula d'acollida és una llàstima. Al nostre centre tenim força alumnes estrangers, sobretot llatinoamericans, i funcionava molt bé. Ara ens en sortim com podem. Els professors hi posen molt bona voluntat i porten el material que es feia servir a l'aula d'acollida a la classe ordinària, on ara hi ha tots els nens”, explica Miñambres.

També s'han esvaït les beques que la Generalitat els donava per als alumnes amb dificultats econòmiques que, tal com estan les coses, no poden pagar els 83 euros mensuals que els costa la primària o els 73,5 de la secundària. Al centre calculen que aquest curs la morositat dels pares serà el doble que l'any anterior, però no volen perdre els alumnes més desafavorits. “Als qui van més justos els diem que aportin el que puguin i responen bé, però la situació és preocupant”, relata la directora.

Les famílies es miren les despeses de la llar amb lupa i els centres educatius no són cap excepció. Fins ara l'escola Santíssima Trinitat ha parat el cop i el nombre d'alumnes de l'única línia que té el centre es manté estable. Això sí, el nombre de nens que es queden al menjador ha passat dels 55 del curs passat als 35 o 40 més alguns d'esporàdics d'aquest. Als avis se'ls ha girat feina. El centre també ha hagut de rebaixar el nombre de sortides perquè les famílies ja no se'n poden permetre tantes. La il·lusió, però –diu Miñambres–, es manté intacta.