Divendres de ‘rock'n'roll'

Sortim de l'Auditori de Girona amb la sensació agredolça d'haver vist triomfar un cop més un grup tan singular com Antònia Font, el públic del qual li accepta un disc de 40 cançons obligadament comprimides, però no que en concert es limitin a tocar les 40 cançons en qüestió sense cap concessió als seus èxits anteriors. Així que, després de l'únic bis previst en el programa, Per jo i tots els ciclistes, primer single del recent Vostè és aquí que permet que Pau Debon faci una mica de spinning, els músics es retiren amb la intenció declarada de no tornar a sortir. Llavors comença una gran ovació i, segons passen els minuts, s'obren els llums de l'auditori, es veu clarament que els mallorquins es resisteixen a fer un segon bis, i es va convertint en una sorollosa protesta fins que el grup veu que no li queda altre remei que deixar de banda els principis artístics i acaba tocant Clint Eastwood, de Lamparetes. Ja ho van dir els Kinks: “dóna a la gent el que vol. Qüestió de supervivència.”

Sortim a la nit, la primera nit de Fires, i seguint la Devesa arribem fins a les atraccions, on ens rep L'Empordà de Sopa de Cabra sonant per la megafonia: un bon símptoma de la normalització lingüística dels firaires, amb un grup de casa. Un somni de carrer.

Per un camí ple de petites basses de la pluja recent, entre tómboles, artefactes diabòlics que et centrifuguen i parades de tot tipus, arribem fins a les barraques de la Copa, on en aquell moment Quimi Portet és a l'escenari amb la seva banda de peluts, cantant Tinc una bèstia dintre meu.

Aquest any, l'Ajuntament de Girona no ha volgut que els sindicats i partits polítics tinguessin barraca pròpia, però pertot arreu hi ha cartells i pancartes d'Arran (“Contra l'ofensiva espanyolista, jove uneix-te a la lluita”) i es respira independència. El casal independentista El Forn, una de les entitats organitzadores de les Fires Populars, té barraca a la Copa. En canvi, l'ADAC –també a les Fires Populars–, que va aconseguir barraca en el sorteig, hi ha renunciat per dos motius: “Les begudes subministrades han de ser del proveïdor escollit per la comissió, sense tenir en compte ni la llengua de l'etiquetatge ni la sensibilitat de les marques per la nostra terra”. I segon: “Tampoc creiem que una entitat cultural com l'ADAC s'hagi de finançar venent alcohol a dojo.”

Entre associacions de veïns, entitats esportives, naturalistes, malalts renals, escoltes, sords i universitaris, amb barraques que semblen discoteques mòbils i altres que funcionen com autèntiques factories d'entrepans a la planxa, hi trobem la barraca d'Orella Activa, amb un número especial de Fires de la revista Endoll. “L'Ajuntament ens ho ha posat molt difícil perquè la nostra associació participi a la festa major de Girona, després de 10 anys de fer-ho”, afirmen a la revista els membres d'Orella Activa, que aquest any no ha pogut organitzar cap concert de Fires. “Els que sí que han tingut un espai a la Copa han estat Girona Avança, un lobby d'empresaris de l'hostaleria i el comerç”, hi afegeixen. Trobem un bon consell a la barraca de Salutacció: “No et perdis. Les barraques no són un càsting al més burro.” Per no perdre't, t'ofereixen informació sobre drogues i sexe i proves d'alcoholèmia.

Última etapa: travessem el Barri Vell i arribem a la plaça General Marvà, sobre la plaça Catalunya, on ens trobem els Deskarats, sota una gran estelada, a les Fires Populars, inaugurades unes hores abans amb un contundent pregó de Terricabras. Festa i reflexió: és el que toca.