“Mòbil, què em passa?”

“Què? Com ha anat?”, pregunta el metge al pacient en una visita de seguiment d'una malaltia. Fins ara, el malalt explicava les seves sensacions amb més o menys desimboltura i rigor, i el facultatiu s'ho podia creure o no. Les coses, però, estan canviant. Cada cop és més habitual que els malalts utilitzin aplicacions en els seus telèfons o tauletes per monitorar i controlar el seu estat, i facilitar així el seu seguiment i tractament. Paral·lelament, els metges també s'han apuntat a la moda i consulten apps especialitzades. Entre uns i altres, aquest mercat creix, i creixerà molt més.

Diuen els experts que ja hi ha més de 6.000 aplicacions al mercat relacionades amb la salut, però això només és el començament: les previsions de creixement per a l'any vinent són del 800%, de manera que només som davant de la punta de l'iceberg. “Les aplicacions relacionades amb salut i wellness han tingut un creixement exponencial l'últim any. El 2013 esperem un creixement del 800% i es calcula que el 2015 uns 500 milions de persones a tot el món faran ús d'alguna app d'aquest estil”, explica Francis Casado, expert en aplicacions mòbils i organitzador d'Appcircus, un concurs per a desenvolupadors present en una trentena de països.

Entre l'extensíssim catàleg de programes disponibles –les principals botigues d'aplicacions no donen dades concretes sobre la quantitat– hi ha una àmplia tipologia. En un principi, les apps van ser més de caire professional: anaven destinades als metges i permetien consultar les obres de referència com ara el vademècum o similars. Posteriorment, van aparèixer petits programes que ajudaven els usuaris a recordar quan havien de prendre les medicines, saber quins són els seus dies fèrtils, calcular la dosi d'Apiretal per als nens, etc. Actualment hi ha una oferta tan diversificada que gairebé es pot trobar un programa per a qualsevol ús o malaltia.

De fet, fins i tot hi ha una àmplia gamma d'aparells perifèrics que, connectats al telèfon o a la tauleta, actuen com un termòmetre, una bàscula o un tensímetre, registren acuradament els diversos valors i en fan estadístiques. Fins ara la venda d'aquests productes era força limitada, ja que tenien un preu elevat i els canvis continuats dels terminals en feien perillar la connectivitat. Últimament, però, ja vénen preparats per a connexions sense fils, de manera que aquest perill ha desaparegut.

“El 72% dels metges utilitzen alguna aplicació”, assegura Casado. Les previsions indiquen que a finals d'any ja s'arribarà al 80%, ja que el 95% dels doctors que tenen un telèfon intel·ligent l'utilitzen per a qüestions clíniques. De fet, s'han dut a terme estudis tant als Estats Units com a Europa en què es demostra que els pacients valoren més els metges que utilitzen aplicacions que no aquells que es refien únicament dels seus coneixements.

“Cada cop és més habitual que els pacients demanin als metges quines aplicacions hi ha per ajudar a fer determinats seguiments o tractaments”, explica Jorge Juan Fernández, director d'e-health i salut 2.0 de l'hospital Sant Joan de Déu. Després d'estudiar a fons l'oferta, Fernández divideix les aplicacions relacionades amb la salut en tres grans grups: En primer lloc, hi ha les d'accés a continguts, com ara les obres de referència sobre medicaments o malalties. Després, n'hi ha d'altres que permeten controlar una sèrie de paràmetres relacionats amb la salut, però que no són necessàriament qüestions hospitalàries. Aquí trobaríem les que ens geoposicionen quan correm o anem en bici i ens poden fer d'entrenador personal, i les relacionades amb les dietes. N'hi ha que ens diuen les calories del plat que tenim davant només fent-hi una fotografia.

Finalment, hi ha un tercer bloc de programes que sí que tenen una vinculació clínica. Són les que permeten controlar la diabetis, les que ajuden a localitzar els malalts d'Alzheimer i les que ajuden a la comunicació amb autistes.

Segons els experts, en un futur el paper de les aplicacions serà encara molt més important. Alguns centres hospitalaris en començaran a utilitzar per interactuar amb els pacients. “La tendència és la creació d'apps que permetin als metges controlar l'evolució dels pacients des de casa, però sense deixar de banda el vessant mèdic”, explica Francis Casado. “Això encara serà més interessant quan es generalitzin els televisors intel·ligents”, hi afegeix.

En aquest sentit, l'expert recorda que “cal tenir clar que les apps poden ajudar, però no són un metge i mai faran un diagnòstic tan precís com un col·legiat”.

“En qualsevol cas, les aplicacions sumen més que resten. El seu nivell de fiabilitat i rigor, potser perquè fer-les és més costós, és molt superior al de la informació mèdica que hi ha a la web”, certifica Jorge Juan Fernández, que recomana llegir atentament la informació abans de comprar una aplicació i utilitzar preferentment les avalades per alguna institució.