Es busquen científics
El nombre d'alumnes de cicles superiors i universitaris que cursen estudis de ciència i tecnologia és insuficient per cobrir la demanda de feina en les TIC
Ensenyament engega un programa per incentivar aquestes vocacions
Alguna cosa no rutlla al país que acull cada any el Congrés Mundial del Mòbil (WMC) quan, tot i tenir un 52% d'atur juvenil, per a segons quines feines de l'àmbit tecnològic i científic s'han de buscar enginyers de Colòmbia i Veneçuela perquè a Catalunya no n'hi ha prou. Així ho explica Joan Gumbert i Ribot, subdirector general d'Innovació, Formació i Orientació de la Generalitat, que acaba de posar en marxa el programa de formació científica, tecnològica i matemàtica (CTM) destinat al professorat de secundària perquè “potenciï les vocacions científiques” entre el seu alumnat.
Les dades de matriculació als cicles formatius de grau superior i de graus universitaris d'estudis tecnològics i científics són alarmants. Segons l'estudi La falta d'enginyers TIC: situació actual i perspectiva, publicat recentment per la consultora Everis, els últims nou anys han caigut de forma progressiva les matriculacions d'estudiants en carreres universitàries TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), de manera que el 2010 n'hi va haver un 46% menys que el 2001. El nombre d'estudiants de cicles de grau superior d'informàtica, en canvi, ha caigut de forma més moderada: un 7%. En total, només el 5% dels alumnes catalans que acaben l'ESO s'acaba graduant en carreres o cicles superiors TIC.
Però si les dades de matriculats són preocupants, les previsions a mitjà termini encara ho són molt més. Les projeccions de futur de l'estudi d'Everis preveuen que l'any 2019 hi haurà un 32% menys de nous titulats en carreres i cicles superior TIC dels que hi ha ara, una davallada que va en el sentit oposat de les previsions de demanda del mercat de feina en aquest sector.
L'equilibri entre les vocacions científiques i tecnològiques i les relacionades amb les ciències socials es trenca a secundària. Segons les dades del Departament d'Ensenyament, el 46% dels alumnes de batxillerat catalans es decanten pel científic, el 47% pel social i el 6% per l'artístic, però a l'hora de triar grau universitari o cicle formatiu de grau superior, la por d'embarcar-se en una carrera massa difícil s'apodera dels estudiants i les vocacions científiques i tecnològiques es redueixen a la meitat. Només resisteixen els estudis de l'àmbit sanitari.
El problema ve de lluny. “A primer d'ESO ja hi ha alumnes que diuen que no serveixen per a les matemàtiques”, alerta Gumbert. “Hauríem d'aconseguir que arribin a secundària sense prejudicis”, explica el subdirector general d'Innovació, Formació i Orientació, que vol posar l'èmfasi en “les noies d'entorn socioeconòmic baix”, el segment més reticent a les TIC.
De moment, ja hi ha 105 professors de secundària que estan seguint el programa de formació científica, tecnològica i matemàtica, un curs de quaranta hores (deu d'aplicació directa a l'aula) que inclou visites a centres de recerca de Catalunya amb la idea que, més endavant, hi duguin els alumnes.
Ensenyament és conscient que el pla no donarà fruits de forma immediata, però espera tenir aviat indicis positius: el primer, un possible increment en el nombre de treballs de recerca cientificotecnològics al batxillerat. “Els treballs de recerca són un bon indicador sobre la futura elecció de carreres o graus superiors de l'àmbit científic”, assenyala Gumbert. El curs vinent hauria de canviar la tendència.
LA DATA
La ciència, un joc de nens
Si, com assenyalen els estudis i els experts, el descens de vocacions científiques es gesta a l'educació primària, el més assenyat és mirar d'acostar la ciència als alumnes més joves de forma atractiva. Aquest és l'esperit de l'exposició Juga amb paraules de la ciència, organitzada per la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Universitat Pompeu Fabra, que dimecres es va inaugurar a la seu de l'IEC a Barcelona. Adreçada a grups escolars de primer, segon i tercer de primària, l'exposició consta de cinc jocs clàssics (un trencaclosques, un joc d'embolics amb les mans i els peus, un de rapidesa, un de memòria i un de cartes) en què els estudiants han de jugar amb els principals termes científics. L'exposició s'estarà a l'IEC fins al 18 de desembre i, després, voltarà per diferents institucions del país.
“Normalment, de ciència se'n parla a partir de secundària i es descuida en els nens més petits”, explica Rosa Estopà, comissària de l'exposició, que s'ha proposat que la ciència arribi als nens a través de les paraules més senzilles d'aquest àmbit. “Si saps jugar amb la paraula vol dir que en domines el significat”, explica Estopà.
A banda dels jocs gegants que hi ha a l'exposició, s'ha fet una versió de taula que es distribuirà entre la vuitantena de centres de recursos pedagògics que hi ha arreu de Catalunya perquè les escoles els puguin fer servir.