L'idil·li dels nens i les tauletes
Tres minuts junts i sembla que es coneguin de tota la vida. Els Ipad ja són a casa i ara arriben a les aules
Fa tot just un any, va fer fortuna a Youtube un vídeo on un nadó d'un any semblava no entendre quin era el funcionament d'una revista convencional. Acostumat com estava a la senzillesa intuïtiva de l'Ipad, desplaçava un dit per la superfície de paper esperant que la imatge canviés. Després, altres pares van repetir l'experiment amb els seus respectius fills i el resultat va ser similar. Feien anar les tauletes, però les revistes els frustraven. «És la prova més evident que aquest és el seu entorn», explica el pediatre de l'Hospital de Nens Ferran Cachadiña. Ell, amb d'altres col·legues interessats en el món 2.0, van impulsar recentment la primera trobada PediaTic, en la qual educadors, metges i famílies van reflexionar sobre la relació dels infants i les tecnologies de la informació i la comunicació. «Una de les preguntes que més em fan és a partir de quina edat han de tenir contacte els nens amb les tauletes i el món digital. Aquest és l'error dels adults. No ens ho hem de plantejar perquè la resposta és clara: des de sempre. Han nascut en l'era digital i aquest és el seu entorn.»
Lleugeres, sempre a mà, amb un alt rendiment per processar dades i unes possibilitats gràfiques espectaculars. I còmodes. Sobretot còmodes i senzilles d'utilitzar. Les tauletes, com aquell qui res, s'estan ficant a les nostres vides. Moltes llars catalanes ja en disposen d'una i a moltes altres se n'espera l'arribada per aquest Nadal. La introducció d'una nova tecnologia, però, sovint planteja nous interrogants, reptes i riscos, especialment pel que fa a l'ús que n'han de fer els més petits i vulnerables de la casa. Els experts recomanen seny i naturalitat: «Amb l'arribada de les tauletes qui més ens haurem d'adaptar som els adults, perquè ens han vingut posteriorment. Per als nens, aquest serà el seu medi. Hem de tenir clar que són una eina diferent, però els continguts són els mateixos que podem trobar a internet. Per tant, les precaucions a tenir en compte haurien de ser les mateixes que ara tenim amb la televisió o l'ordinador», explica Cachadiña. «La premissa bàsica és que l'excés mai no és bo i que s'ha de dosificar. Després, de la mateixa manera que tutelem quines revistes o programes poden veure els nens, també hauríem d'utilitzar filtres per controlar l'ús que fan de la xarxa, perquè té una part que pot resultar perjudicial per a ells», hi afegeix.
Quan fa uns anys Nintendo va llançar al mercat la Wii, pares i nens van abocar-se a jugar amb el seu comandament que, sensible als moviments, podia fer les funcions de raqueta. A més de moltes hores d'oci, la consola va propiciar també molts televisors trencats i també nombroses visites al metge per molèsties al colze. «Ho recordo –confirma Jorge Juan Fernández, director e-Health i salut 2.0 de l'Hospital Sant Joan de Déu–, però encara és d'hora per saber si les tauletes tindran alguna contraindicació específica. Sembla evident, però, que si no vigilem la nostra postura mentre les utilitzem, no seria estrany que apareguessin vinculacions amb problemes a les cervicals». Fernández també recomana als pares que estiguin atens a les reaccions dels fills després d'utilitzar els dispositius: «Si detectem que estan massa cansats o massa nerviosos, pot ser un indicatiu que n'han fet un gra massa. Si no poden passar un dia sense ella, potser hi hauria un cas de dependència.» En tot cas, el doctor apunta que la implantació dels Ipad i companyia és massa recent per poder extreure'n conclusions definitives.
Qui no dubta dels beneficis de les tauletes és Alícia Díez, una professora navarresa que fa dos anys, en tenir el seu primer Ipad, va adonar-se que podria resultar una eina educativa molt potent. «Més que per introduir continguts, és ideal per reforçar coneixements», assegura. Juntament amb dos professors més, Díez va crear un bloc per valorar les diferents aplicacions que podrien resultar interessants per a altres docents. El projecte va anar creixent i s'ha convertit en una pàgina web (eduapps.es) on les seves ressenyes apareixen classificades per etapes acadèmiques i àrees del coneixement. «La tauleta no ha de ser el substitut de res, però és una eina més que tenim al nostre abast. Tenir-ne una per jugar tota l'estona a l'Angry Birds no en seria el millor ús, però hi ha aplicacions per fomentar la lectoescriptura o les matemàtiques que poden resultar igualment atractives. L'ideal seria poder pactar amb el nostre fill: podràs jugar vint minuts si fas vint minuts d'aquests exercicis.»
Si l'arribada de les tauletes a les cases és en un moment inicial, el desembarcament a les aules encara ho és més. Amb tot, a Catalunya ja hi ha unes quantes experiències en marxa de diferents centres que adopten aquest dispositiu com a complement per als seus alumnes. Els experts apunten que aquesta serà una via en alça els pròxims anys.
De moment, qui ha obert el camí són les escoles Garbí-Pere Vergés de Badalona i Esplugues de Llobregat, on més de 500 alumnes de secundària ja van a classe amb el seu Ipad penjat a l'esquena. A més, a l'escola Jacint Verdaguer de Castelldefels hi ha en marxa un projecte similar amb dispositius equipats amb Android. La llista de centres pioners en aquesta nova tecnologia la completa el col·legi Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat, on han anat un pas més enllà i les tauletes, en aquest cas d'Apple, són a les aules d'educació infantil i al primer cicle de primària.
Amb l'Ipad a classe
Tot i que els alumnes de l'escola Garbí-Pere Vergés només fa uns mesos que utilitzen els seus Ipad, Carles Suero, el director del centre badaloní, només té paraules d'elogi al projecte. De fet, va ser ell personalment qui va voler tutelar aquesta experiència pilot, que inicialment va trobar més predisposició entre els alumnes (encantats de disposar d'una tauleta per a ells) que entre els pares, que n'havien d'assumir el cost. «Les tauletes fan més fàcil la vida dins l'escola», diu. Clar i català.
Suero assegura que l'adaptació de mestres i alumnes al nou projecte ha estat més ràpida del que s'esperava inicialment i que els casos de males pràctiques són mínims. «Quan vam explicar el projecte als pares n'hi havia que no ho veien clar i d'altres que sí. Més que la qüestió econòmica, el que els amoïnava era el fet que es poguessin distreure i no treballessin tant, però aquest risc és el mateix que existia amb els ordinadors o els smartphones. En aquest sentit, les tauletes no afegien cap risc nou.» Per tal que les famílies poguessin afrontar la compra dels Ipad en un moment complicat, l'escola va reduir les partides dels llibres, de manera que la compra «s'amortitza en tres anys».
Segons el director, les tauletes ofereixen molts més avantatges que els portàtils, habituals en altres centres: «Guanyen per pes, per flexibilitat, per usabilitat, pel format d'entregables multimèdia, per les possibilitats de gravació i edició d'imatges, pel temps d'encesa del dispositiu, per l'autonomia de la bateria, perquè no cal explicar com s'utilitza...»
Garbí virtual és una aplicació instal·lada en els Ipad dels alumnes on aquests troben un entorn d'aprenentatge exclusiu del centre: accedeixen als continguts de les matèries, disposen d'una agenda electrònica, poden prendre notes, etcètera. En qualsevol cas, Suero recorda que les tauletes no són la finalitat del seu projecte, sinó un mitjà més per aconseguir el ple desenvolupament dels seus alumnes, d'entre dotze i setze anys. «Si tens un projecte potent, el suport no ha d'importar gaire. Introduir tauletes en un model d'educació academicista de classe magistral sí que podria comportar inconvenients, però si fomentes el construccionisme, la implicació dels alumnes, l'aprenentatge vivencial i col·laboratiu... llavors no hi ha cap problema.»
De fet, a l'escola ni tan sols han activat els filtres parentals que alguns experts recomanen per evitar l'accés a continguts específics per a adults. «El que busquem és un canvi de xip dels alumnes», diu Suero.
Precisament això, un importantíssim canvi de xip, és el que necessitarà el personal docent per adaptar-se a aquestes noves tecnologies que, segons moltes previsions, aviat assaltaran les aules de manera massiva. «Que els alumnes siguin natius digitals vol dir que tenen molta perícia tecnològica i que coneixen la lògica dels aparells, però això no implica que sàpiguen treballar correctament amb la tecnologia. Per tant, el professor ha de orientar molt el treball amb la tauleta, les activitats i la tria d'informació. Si no, hi ha el perill que s'ho empassin tot. Han de saber triar i qüestionar», apunta Miquel Àngel Prats, professor de tecnologia educativa a la facultat de ciències de la educació Blanquerna de la URL.
Terrabastall docent
L'entrada de les tauletes a les aules pot capgirar el món docent tal i com el coneixem fins ara. «Els Ipad provocaran un terrabastall. L'aula, en comptes de ser endreçada amb una taula darrere l'altra, passarà a tenir un cert caos col·laboratiu, amb els alumnes parlant i interactuant. Un entorn més similar al laboral que a l'acadèmic», pronostica Prats.
El doctor en pedagogia també creu que la mena d'activitats a les aules també canviarà:
«Si les tauletes només serveixen per connectar-se a una web, anirem malament. S'hauran de fer activitats més competencials, hauran de servir per exposar, comunicar i reforçar l'aprenentatge de forma conjunta.»
Tot plegat, podria representar un repte massa important per a la comunitat docent. «Caldrà veure de quina manera el professorat es posa les piles. Aquesta formació necessita familiaritzar-se amb les eines i els recursos digitals i trobar metodologies d'aula que permetin l'aprenentatge amb suport tecnològic. Aquí es on més mancances tindrem, perquè els mestres no han estat preparats en aquest sistema i la resistència és molt elevada.» En tot cas, Prats recorda que no cal perdre el nord per la tecnologia. «Amb unes tisores també es poden fer meravelles.»
Una joguina perfecta per als Reis, o no
Com que les tauletes estan de moda, diferents empreses s'han animat a comercialitzar joguines que simulen aquest suport. En general, aquestes donaran una satisfacció molt limitada als infants. Una coneguda firma infantil ven una tauleta amb unes prestacions pròximes a les de veritat. El problema és que els 299 euros que costa són del tot reals, de manera que triar una tauleta de grans sembla més assenyat.