“N'hi ha que triguen hores per arribar fins a l'escola”

Segur que sí. Allà el curs escolar comença a l'octubre, ja vaig tard. Hauré de fer entrevistes a molts dels joves que volen venir al centre.

El 2006 vaig tornar al meu país per visitar la família i vaig anar a veure la meva antiga escola. Aquí t'adones que hi ha unes oportunitats que és difícil que siguin allà, com ara l'accés a la informàtica. Vaig demanar al Tecnocampus si volien donar un cop de mà cedint material que aquí està en desús per aprofitar-lo allà.

Quan vaig acabar d'estudiar, l'any 2009, vaig marxar i amb uns companys vam crear el complex escolar Khabilaria, a la ciutat de Tambacounda, al sud del Senegal. Només es pot repetir dos cops durant el batxillerat; si es passen van fora de l'escola. Hi ha escoles amb més de dos mil estudiants i seixanta o setanta alumnes per aula, això també fa augmentar el fracàs escolar.

Si no estudien s'estan al carrer, on troben delinqüència i prostitució. D'altres vénen a Europa a buscar-se la vida. La majoria d'immigrants que són aquí no tenen estudis perquè no van tenir l'oportunitat de seguir estudiant. Ens vam posar en contacte amb el govern senegalès per mirar de resoldre el fracàs escolar i donar sortida a aquests joves, que són el futur del país.

Els joves que estan exclosos del sistema no pensen ni a tornar-hi, perquè estan desanimats. A l'escola tenen una segona oportunitat. El primer any vam tenir 119 alumnes i el segon ja eren 300. El govern ens ha cedit els terrenys i disposem de professors de les escoles estatals que vénen a ajudar-nos en hores lliures.

Hi ha empreses d'allà que també ens han cedit material, tal com fa el Tecnocampus des d'aquí. Tenim aules d'informàtica on aconseguim que molts joves es tornin a interessar pels estudis, guanyin confiança en ells mateixos i vinguin a l'escola de forma voluntària.

N'hi ha que sí. Però l'objectiu per nosaltres és que puguin tornar a fer una prova per retornar al sistema educatiu estatal. Molts d'aquests joves ja no s'ho creuen, que puguin tenir cap sortida amb els estudis. Estem molt satisfets dels resultats perquè l'any passat vam aconseguir que un 20% tornessin a les aules i alguns fins i tot han accedit a la universitat. És molt gratificant. Comptem amb uns grans mestres que tenen molta experiència, perquè no és fàcil estimular aquests joves. Fem uns horaris que s'adeqüen als dels mestres.

Tenim suport perquè el que fem és innovador. Intentem que tinguin un nivell per poder continuar estudiant, i oferir el que els pot motivar. L'any passat vam començar un curs d'ofimàtica i quan acabin aniran a les empreses a fer pràctiques per agafar experiència.

El Ministeri d'Educació ens dóna suport perquè no hi ha ningú més que faci aquesta feina. L'escola va començar amb cinc aules que vam fer amb els pares dels alumnes. Ara no tenim cabuda, perquè donem resposta a alumnes dels pobles i barris del voltant. Tenim el perill que molts deixin de venir perquè n'hi ha que triguen hores per arribar fins a l'escola amb bicicleta. Hem de mirar que això no passi i ampliar l'oferta. Ara el govern ens ha cedit un espai d'una hectàrea per ampliar el centre.

És un projecte a llarg termini que s'haurà de fer de mica en mica. Ara tenim tres edificis separats a la ciutat, cosa que ens complica molt el funcionament i la coordinació d'alumnes i mestres.

Em vaig adonar que aquí hi ha molta gent que fa un servei a la societat, i allà són molt pocs. Jo faig d'informàtic, però també puc aportar alguna cosa a l'escola. Em fa il·lusió saber que els joves estan esperant que torni.