Societat

L'Església anglicana descarta les dones bisbe

És un revés per al cap de la institució, Justin Welby, i per a la immensa majoria dels bisbes homes

El col·legi dels laics és l'únic que s'oposa a la innovadora mesura

El sínode general de l'Església anglicana va vetar ahir l'ordenació de bisbes dona, després que un dels tres col·legis electorals, el dels laics, no aprovés la mesura amb els necessaris dos terços dels sufragis, segons marquen les normes.

La moció refusada havia estat apassionadament defensada durant el llarg debat previ per l'actual cap de la institució, l'arquebisbe de Canterbury, el doctor Rowan Williams, i pel seu successor a partir de l'any vinent, el reverend Justin Welby, bisbe de Rurham. En el seu discurs a favor, Welby va afirmar que era el moment d'“enllestir una feina” començada fa vint anys, quan l'Església anglicana va acceptar l'ordenació de dones sacerdot. Canon Rosie Harper, una membre del col·legi electoral del clergat, havia assegurat al seu torn que “el refús a la proposta seria l'acta de defunció de l'Església”.

El resultat de la votació és paradoxal. Mentre que tant els bisbes com els clergues amb veu i vot al sínode van aprovar per una àmplia majoria –superior a la dels dos terços– acceptar l'ordenació de les dones com a bisbes (els primers, 44 a favor i 3 en contra; els segons, 148 a favor i 45 en contra), els laics també hi van votar a favor, però sense el marge necessari dels dos terços, que fa qualsevol reforma, i més en un tema polèmic com era aquest, molt complexa.

Passaran cinc anys

Cent trenta-dos dels laics hi van votar a favor i setanta-quatre, en contra. Les dades de l'escrutini indiquen, doncs, que als partidaris de la mesura els van faltar només quatre vots per poder-la tirar endavant. A partir d'ara poden passar un mínim d'entre cinc a vuit anys perquè una moció semblant sigui discutida en el màxim òrgan de govern de l'Església anglicana.

Els favorables a l'ordenació de dones no van esperar a donar a conèixer les seves reaccions. Un dels primers a fer-ho va ser el bisbe de Bristol, Mike Hill, que, a través de la seva pàgina web, va qualificar el resultat de “desastrós”. “Serà molt difícil per als que hem donat suport a l'ordenació de dones bisbe processar la nostra decepció durant els pròxims dies. Les meves oracions s'adrecen ara cap a les moltes persones que estan patint, especialment les dones en les nostres esglésies, tant a dins com a fora; que estan desconcertades i desil·lusionades per aquest incompliment.”

Les repercussions de la decisió van molt més enllà de la simple comunitat eclesiàstica. Darrerament personatges de gran pes intel·lectual i moral en la vida britànica, com l'encara arquebisbe de Canterbury, el doctor Williams, havien adoptat posicions molt progressistes en temes candents que afecten tota la societat, com ara la crisi econòmica i la fallida dels bancs. Que ara una part de la mateixa Església que representen giri l'esquena als seus postulats pot fer aparèixer la institució com extremadament allunyada d'aquesta mateixa societat.

LA FRASE

Les meves oracions són per a les persones desconcertades i desil·lusionades per l'incompliment
Mike Hill
bisbe de bristol

‘Bisbesses' o ‘dones bisbe'?

Llengua

A les noves dones bisbe se'ls haurà de dir bisbesses. Aquest és el terme acceptat tant per l'Institut d'Estudis Catalans com per la gent d'església. Explica Sefa Amell, del Col·lectiu Dones per l'Església, que el terme bisbessa ja s'utilitza per anomenar el grup de dones que, en la clandestinitat, s'han ordenat bisbes de l'Església catòlica. Tot va començar el 2002 quan tres bisbes van ordenar preveres set dones al centre d'Europa, i anys després quatre d'elles van ser consagrades bisbesses (sempre amb l'oposició del Vaticà i l'Església oficial).

Un sol terme

En canvi, per anomenar les dones sacerdot de l'Església anglicana no es fa servir el terme sacerdotessa, que té reminiscències històriques i recorda més les líders religioses de l'antiguitat que no pas les dones ordenades de l'actualitat. A l'església anglicana, tant quan es parla de dones com d'homes es fa servir el terme ministre. A l'església protestant, en canvi, hi ha pastors i pastores. La filòloga i biblista Maria Assumpta Torrents Gardela parla al web del grup Vèrtex de “capellanes” per referir-se a les dones ordenades clandestinament.

Decepció

Els cristians de base més progressistes van mostrar ahir la seva decepció per la decisió presa pel sínode de l'Església anglicana, que va ser com una galleda d'aigua freda. Al contrari, fins a l'últim moment estaven convençuts que el vistiplau a les bisbesses estava fet.

El col·lectiu Església Plural valorava com a positiu el fet que la proposta hagués arribat fins al final, tot i la fractura que havia suposat per a aquesta comunitat. “Denota la seva qualitat democràtica”, va dir el portaveu d'aquesta entitat de caire progressista, Josep Torrents.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.