Els ajuts al retorn evidencien que marxen famílies senceres
Fins ara, tornaven sobretot al país d'origen homes que havien perdut la feina, però aquest any s'han acollit al programa molts menors
Càritas constata que els fills se senten més arrelats a Catalunya i no volen marxar
Un home en edat de treballar originari de Xile, Bolívia i l'Argentina és el perfil majoritari de les 239 persones que s'han acollit a les ajudes del programa de retorn voluntari per a persones immigrades, que gestiona el Departament de Benestar Social i Família en conveni amb l'Organització Internacional de les Migracions (OIM). Una novetat com a conseqüència directa dels estralls de la crisi és que la majoria d'aquests homes marxen amb tota la família: des del gener s'han tramitat 52 expedients individuals i 59 de nuclis familiars. El programa està destinat a persones en situació vulnerable i en risc d'exclusió, perquè han perdut la feina i no tenen recursos per viure dignament. El 2010 s'hi van acollir 398 persones, però el 2011 van baixar fins a 240, perquè el pressupost es va retallar a la meitat i es va quedar en 250.000 euros, el mateix que aquest any.
Des de Càritas, una de les entitats que col·labora amb la Direcció General per a la Immigració en el programa de retorn, corroboren que cada cop són més les famílies que estan ofegades, i ja no és que marxi el pare o la mare per intentar superar el mal moment i tornar, sinó que se'n va tota la família. Des del gener, Càritas de Barcelona ha tramitat 249 retorns. Gairebé 150, a través del conveni amb el govern, i la resta els ha finançat l'entitat, perquè “són situacions urgents que requereixen una resposta ràpida. No els podem deixar esperant de quatre a vuit mesos a rebre l'ajuda”, explica la treballadora social Nati Manzano.
En el cas de Càritas, gairebé el 65% de beneficiaris són homes, tot i que el més destacat és que el 44% del total són menors. El nombre de menors s'ha doblat respecte al 2011, explica Manzano, que subratlla que a la situació de patiment que ja representa per als adults el sentiment de fracàs del projecte migratori s'hi afegeix el fet que la majoria de fills no vol marxar perquè on han nascut, o com a mínim on han crescut, és a Catalunya. “És molt dolorós”, insisteix aquesta treballadora social, que destaca que els sol·licitants estan en situacions econòmiques molt precàries i “emocionalment molt tocats i amb molt patiment”.
El director general per a la Immigració, Xavier Bosch, assenyala que malgrat les reduccions de moltes partides, el programa de retorn voluntari disposa de 250.000 euros, com l'any passat. S'hi han acollit 239 persones. El suport és el bitllet d'avió i una ajuda econòmica per a altres despeses del viatge i l'arribada al país d'origen. “Són persones en una situació molt degradada, que s'acredita amb un informe dels serveis socials –indica Bosch–. És una qüestió humanitària.” El retorn al país d'origen és una de les vies de sortida del país del col·lectiu d'immigrants, però, segons Bosch, també n'hi ha un nombre important que emigren a Euskadi, Bèlgica, Suïssa o França, on encara es pot trobar feina. A més, hi ha moviments interns també per motius laborals.
LES FRASES
Més de 3.000 immigrants tornen en 4 anys amb el pla Corbacho
El procés de pèrdua de població que va començar l'any passat a Catalunya sembla que no té aturador, com a mínim fins que el cicle econòmic no millori. Sumades i restades les persones que l'any passat van entrar i sortir de l'Estat, el resultat és un saldo migratori negatiu de 36.313 habitants. L'1 d'octubre passat, segons l'Institut d'Estadística Nacional (INE), el saldo anual continuava essent negatiu, amb 77. 524 persones menys, de les quals 6.521 tenien passaport espanyol i la resta eren estrangers.
La crisi està empenyent moltes persones a emigrar a altres països o bé a retornar als seus llocs d'origen i abandonar així els objectius del projecte migratori. L'any 2008, el govern espanyol, amb Celestino Corbacho com a ministre de Treball i Immigració, va crear precisament un programa per animar al retorn voluntari, que possibilita als immigrants capitalitzar l'atur. Tot i que en aquell moment Corbacho va calcular que se'n beneficiarien 100.000 immigrants, durant els primers dos anys a tot l'Estat van ser poc més d'11.000. El que és cert és que cada any s'hi acullen més persones. Segons les dades de la Delegació del Govern a Catalunya, l'any 2009 van ser 331; el 2010, el doble, fins a 747; l'any passat van ser 1.042 i aquest any, fins a l'octubre, han estat 1.061.