Pla per potenciar l'activitat agrària al Baix Llobregat
S'amplia el permís per instal·lar magatzems als horts, on els pagesos podran preparar les verdures per a la comercialització
Es prohibiran abocadors i activitats extractives que interfereixin amb l'activitat de pagès
Superat l'escull de l'Eurovegas,
es vol atreure nous pagesos
Els propietaris dels camps de conreu del Baix Llobregat agrupats en el parc agrari podran construir magatzems on guardar productes i maquinària, i on fer manipulacions alimentàries bàsiques, com ara rentar les verdures i embossar-les. Aquesta és la novetat principal del pla especial de protecció i millora d'aquest espai, un document que representa la revisió d'un que datava del 2004 i que el consorci que gestiona el parc agrari va aprovar ahir. L'anterior regulació era més restrictiva, ja que només permetia instal·lar magatzems a les parcel·les grans. Precisament les 3.313 hectàrees del parc estan dividides en terrenys de petites dimensions en la gran majoria. El nou pla permetrà als pagesos instal·lar magatzems en la suma de les petites propietats.
“Necessitàvem una normativa clara per millorar les condicions de les explotacions agràries”, va manifestar ahir el president del consorci del parc agrari i del Consell Comarcal, Joaquim Balsera. L'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, va afegir que “cal dotar-se d'eines per intentar protegir el futur del parc de les amenaces de l'entorn”. Aquestes amenaces no són només projectes mastodòntics com el d'Eurovegas –que va posar sobre la taula la necessitat d'ordenar la zona agrària–, sinó també l'abandonament dels camps. Per aquest motiu els responsables del parc volen atreure nous pagesos i posaran en marxa un pla de formació adreçat a joves sense experiència en el sector. A més, obriran una línia d'ajudes per condicionar finques abandonades. Volen així mateix facilitar la feina als pagesos amb el permís per construir magatzems a peu de camp. D'altra banda, el nou pla de protecció preveu millorar la xarxa de reg i de drenatges, així com els camins, i regular els hivernacles establint-ne les superfícies màximes.
Un altre aspecte del pla de protecció és que fixa què es permet i què es prohibeix al parc agrari. Els responsables del consorci asseguren que volen posar fi a les activitats que provoquin una degradació del caràcter agrícola del parc, com ara els abocadors i les activitats extractives. També volen posar ordre en la munió de parcel·les que no tenen un ús professional, com ara els anomenats horts socials. En el futur, aquests horts d'un caràcter més lúdic només podran ser promoguts per les administracions, tot i que Balsera no va aclarir com s'evitarà que espontanis s'encabeixin entre carreteres i vies de tren. El pla, que ha de ser aprovat per la Generalitat, estableix també en quins camins es permetrà el trànsit de persones i vehicles que no estiguin relacionats amb l'activitat agrària. També es regularà l'accés a les zones naturals protegides i a les d'interès educatiu.
LA XIFRA
La lluita contra les amenaces exteriors i les interiors
r.m.b
El fallit projecte d'Eurovegas va fer evident la fragilitat del parc agrari, uns terrenys plans a tocar de Barcelona i l'aeroport que són un caramelet per a tota mena de projectes urbanístics i d'infraestructures. El parc agrari està envoltat d'amenaces exteriors però també interiors, ja que no tot són idíl·lics camps de carxofes i bledes. Al costat dels camins rurals han conviscut i conviuen tota mena d'activitats que poc tenen a veure amb el conreu, com ara dipòsits de vehicles per al desballestament, gasolineres i espais dedicats a l'extracció d'àrids. El mateix Consell Comarcal, de les 251 activitats que té recopilades al parc agrari, en té catalogades 33 com a desconegudes o dubtoses. Es fa difícil també la convivència de l'activitat agrària als límits amb les zones naturals del delta. És per tot plegat que ha aprovat un pla més ambiciós que l'anterior. Per posar ordre en el reguitzell d'activitats que s'hi desenvolupen i per fer del parc agrari un pol d'activitat primària prou fort per plantar cara a qualsevol possible projecte urbanístic. El que ara voldrien és que els ajuntaments li cedissin les competències en matèria urbanística per enfortir el consorci que el gestiona.