El pessebre es fa un lloc a les llars

El lloc on se situa és clau per saber quines figuretes s'hi posaran

El pont de la Puríssima és, per a moltes famílies, l'excusa perfecta per començar a engalanar la llar amb decoracions nadalenques i, sobretot, per muntar el pessebre. El menjador, la sala d'estar, el rebedor, l'escala... Les famílies fan lloc on sigui per posar, com a mínim, les peces principals. La pessebrista Maria José Díaz, de Pessebres Puig, explica que el millor lloc on fer-lo és “en un espai fàcil d'accedir-hi, que tingui una bona llum i que permeti posar un bon fons”. Un requisit difícil de complir si es té en compte que les llars cada cop són més petites i que els objectes estan més amuntegats. “Avui en dia hi ha poques famílies que facin un pessebre com el que es feia abans. A més, antigament se solien posar a sobre de la televisió; ara, com que tot són pantalles de plasma... no hi ha ocasió”, comenta Jaume Colomer, dels Pessebres Germans Colomer. Una opinió que comparteix el president del Col·lectiu el Bou i la Mula, Enric Benavent, que confirma que “abans a les cases grans moltes famílies dedicaven una sola habitació al pessebre”. Tot i això, assegura que la tradició continua i encara ara en algunes cases “mig menjador està hipotecat”.

L'essencial, però, a l'hora de muntar el pessebre és conèixer l'espai de què es disposa, ja que en funció d'això, el pessebre adquirirà diverses dimensions. El més important, i en això coincideixen tots els pessebristes, és que el pessebre tingui el naixement: la marededéu, sant Josep, el nen Jesús, el bou, la mula i l'àngel anunciador. “És bàsic, sense aquestes figueretes no hi ha pessebre”, conclou Santi Edo. Després, Edo aconsella afegir-hi les altres peces per ordre de “vistositat”. “Els següents elements a incorporar-hi són els reis, l'anunciació —que demana alhora posar-hi els pastorets— i el riu, que permet afegir-hi el pescador, la rentadora, etc. Això vesteix molt el pessebre”, assegura. A més, estèticament, també és molt important tenir en compte el material amb què es fan les figures. “És aconsellable que siguin del mateix pare i la mateixa mare, és a dir, si compres una figura de resina, totes les altres també han de ser de resina o, si són de plàstic, doncs totes d'aquest material. Hi ha d'haver homogeneïtat”, apunta Díaz. El pessebrista Josep Vidal explica que escollir un pessebre d'un material o un altre va en funció del tipus de família. Així doncs, els que tenen nens petits compren les figures de plàstic “perquè els nens hi juguen”. A mesura que es van fent grans ja es busca un pessebre “més maco” i “més elaborat”, amb figures de fang.

Tot i això, també hi ha pessebres més transgressors —sobretot a les cases amb nens petits— que incorporen figures modernes, com ara els Playmobil. “Em sembla bé que es facin, no es pot anar contra corrent”, comenta Jesús Fernández, de Pessebres Nández II. Fins i tot n'hi ha que segueixen la moda. “Aquest any han sortit les littles, petites figuretes amb el cap gros”, afirma Díaz. Sigui com sigui, els pessebristes coincideixen que l'important és mantenir la tradició de fer el pessebre. “Se segueix fent perquè és un dels costums populars més arrelats a la societat”, explica Benavent. Aquest manté que l'arrelament profund es deu, entre altres coses, al fet que va “més enllà de la seva religiositat; a banda de les llars, es continua fent a les escoles, siguin privades o públiques, i a la majoria d'entitats”. A més, assegura que “només cal veure la proliferació de fires de Santa Llúcia que es fan al país”. I és que un dels altres costums que continua, tot i la crisi, és el de comprar cada any una figureta. “La tradició de la fira de Santa Llúcia és: cada any, figura nova”, comenta Vidal. “Tinc clients de tota la vida que encara que ja tinguin totes les figuretes sempre n'acaben comprant una, per seguir la tradició”, el difícil és “comprar-les totes de cop”.

Així doncs, ja sigui petit, gros, de plàstic, de fang o de resina, el pessebre continua viu en moltes llars i representa una oportunitat per agrupar la família i donar corda a la creativitat, ja que cada pessebre reflecteix els costums familiars.