“Algunes de les aigües que bevem tenen milers d'anys”

No, al contrari. L'aigua té gust, olor i color. D'una aigua, no en traurem tantes virtuts com en un vi, és evident, però no totes les aigües són iguals.

Poden passar milers d'anys des que una aigua cau a terra i fa el seu recorregut fins que arriba al punt on es fa la captació. Depenent del tipus de roques per les quals ha passat trobarem un tipus d'aigua o un altre.

Sí. Algunes de les aigües que bevem a les nostres taules tenen milers d'anys. De les que hi ha al mercat, i algunes són ben cares.

Hem de diferenciar tres famílies d'aigües, regulades per l'Organització Mundial de la Salut: les aigües minerals naturals, les potables preparades i les de brollador. N'hi ha més, de famílies, com ara les aigües de pluja i les artesianes, les mineromedicinals, les aigües d'iceberg i les de glacera... Però les més importants que hi ha són les tres esmentades anteriorment. Cadascuna té uns seguiments i unes pautes diferents. A més, són diferents d'acord amb les seves propietats: hi ha aigües càlciques, sulfatades, ferruginoses, molt dures i molt toves, de dèbil mineralització...

L'aigua s'ha posat de moda com tantes altres coses, com passa ara amb el gintònic i va passar abans amb el vodka i el rom. Però la moda de l'aigua no és només d'ara, fa deu, dotze o quinze anys que dura, i ja sabíem que era una moda que havia arribat per quedar-se. El públic cada vegada té més formació i més informació de tot, també de l'aigua, i sap quines aigües li fan bé i quines no, i les demana. Ara els professionals estem treballant en l'àmbit de la restauració, perquè no es doni com una cosa més sinó que s'elaborin cartes d'aigües i s'ofereixin depenent dels plats als quals han d'acompanyar amb les diferents propietats que té l'aigua.

Sí, i tant. I s'han de seguir les mateixes pautes que amb el vi: amb menjars potents, contundents, farem servir aigües amb molta mineralització o amb gas, i amb menjars més lleugers i suaus farem servir aigües que tinguin molt poca mineralització.

Sí, perfectament. Una de les coses que m'agrada fer en els tastos de vins i en els cursos que imparteixo és demostrar que aigües molt carbonatades, per exemple, serveixen per netejar el rastre d'un vi negre que s'ha maridat amb un bon pernil abans de fer un tast de caviar. El vi negre i el caviar es repel·leixen, però si abans has passat per una aigua molt carbonatada, el paladar queda net i el tast és perfecte. L'aigua, segons el meu punt de vista, és la gran aliada del vi.

De les tres famílies que hi ha, l'aigua mineral natural és el súmmum, i tant li fa que costi 80 cèntims com 25 euros. No serà millor una que una altra. I és que llavors ja responen a operacions de màrqueting. Aquesta ampolla d'aigua [m'ensenya una Bling] costa 74 euros i és una aigua molt nítida, que dóna molt poc sabor en boca. És molt senzilla. Però el seu envàs és excepcional i està adornat amb cristalls de Swarovski. La gent dirà que estem bojos però de la mateixa manera que ens podem gastar 70 euros en un vi podem sorprendre amb aquesta aigua per regalar i n'hi ha que la col·leccionaran. Però per hidratar-te o treure't la set, qualsevol aigua mineral natural serveix.

Sí. A la gent que té tendència a fer pedres al ronyó se li recomana una aigua de mineralització dèbil, però als esportistes, en canvi, que tenen molt desgast de minerals, els cal una aigua més forta. Altres aigües tenen una aportació extra de minerals com ara el silici, el liti i l'estronci, que van molt bé per a la salut de la pell i els cabells.