Societat

El català, més parlat que mai i tan amenaçat com sempre

El nombre de ciutadans dels Països Catalans que declara que sap parlar català va arribar als 9,8 milions el 2011

L'Institut d'Estudis Catalans adverteix que l'idioma té un futur “ben difícil” amb lleis com la del ministre Wert

Totes les estadístiques lingüístiques somriuen al català. Tots els números inclosos en l'informe sobre la situació de la llengua el 2011 elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) parlen d'un avenç de l'us de la llengua pròpia en tots els fronts. ¿Tot bé, doncs? I ca!. La nova línia d'interpretació de les lleis marcada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, sumada a la irrupció del Partit Popular amb majoria absoluta al govern de l'Estat espanyol fan que la llengua catalana visqui sota l'amenaça d'un retrocés històric.

Aquest és el retrat de la situació de la llengua que des de l'IEC es va fer ahir en la presentació d'un estudi que, entre altres coses, afirma que 9,8 milions de persones saben parlar la llengua pròpia dels Països Catalans i que el seu us cada cop és més atractiu per a persones que afirmen que no la tenen com a llengua principal. Tot i això, la vicepresidenta de l'Institut, Mariàngela Vilallonga, va advertir que la perspectiva de futur de la llengua “és ben difícil” i va citar com exemple l'esborrany de reforma de l'educació del ministre José Ignacio Wert.

Les estadístiques indiquen que allí on mana el Partit Popular és on el català avança menys. A Catalunya un 20% de la població diu que no sap parlar l'idioma, a les Balears puja més del 25% i al País Valencià s'enfila fins el 40%. Les regions on més ha retrocedit l'us de la llengua és l'àrea d'Alacant i les illes Pitiüses. En canvi la Terra Alta és on la competència lingüística més va avançar durant el 2011.

Les dades dels alumnes escolaritzats en valencià, on per primer cop hi ha un retrocés, és un altre exemple de fins a quin punt el model lingüístic del PP posa el castellà com a llengua de cohesió en detriment del calà. En canvi a Catalunya el model d'immersió lingüístic a l'escola ha fet possible que el català sigui més parlat al carrer (us social) que a casa (us privat). És per això, que Miquel Àngel Pradilla, director de la xarxa CRUSCAT i coordinador de l'estudi, va assegurar que “un atac al model d'immersió com el que es proposa des del govern central pot tenir conseqüències nefastes per a la llengua”. Pradilla va advertir que després de la sentència del TC ara s'està a l'expectativa de com s'establiran les noves regles del joc lingüístic en “una conjuntura política desfavorable”.

Aquest sociolingüista compara el català amb un tren que al seu entendre avança per la via de la normalització plena seguint la tracció d'una locomotora potent com és Catalunya i Andorra, amb tres vagons que van seguint com poden, País Valencià, les Illes i la Franja, i dos vagons més que són “a punt de descarrilar”; Catalunya Nord i l'Alguer. Pel que fa a les comarques nord catalanes la significativa reducció de les subvencions de la Generalitat a les escoles bressola és un dels problemes detectats.

Europa o morir

Des de l'IEC s'adverteix que tot i l'amenaça del govern del PP hi ha una tasca encara més important de fronteres en fora. En aquest sentit, Mariàngela Vilallonga va advertir de la importància pel reconeixement del català com a llengua oficial a Europa. En cas contrari res podrà evitar nous retrocessos en l'us de la llengua com el que suposarà la norma comunitària de l'etiquetatge d'aliments que obligarà a fer servir, almenys, una llengua oficial.

LA XIFRA

12,7
milions
de persones dels territoris de parla catalana asseguren que entenen la llengua, i només el 70% la parlen.

LA FRASE

Ara més que mai necessitem un clam de la ciutadania a favor de la nostra llengua
Mariàngela Vilallonga
Vicepresidenta de l'institut d'estudis catalans

El domini.cat, el segon en creixement

El domini .cat, amb un increment del 15%, ha estat el segon que més ha crescut durant el darrer any, segons dades de la Fundació puntCAT. El primer va ser el .me de Montenegro que, per la seva terminació, ofereix moltes possibilitats per la cultura anglosaxona. Amb 61.000 dominis registrats, el .cat ocupa la 72a posició entre els 316 dominis existents. Fins al 13 de gener, crear un domini propi té un preu mitjà de 8,40 euros, davant dels 14 que costen de mitjana els dominis .com, .org, .net o .es.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.