Catalunya, la Bèlgica del sud

“Quins amics té Catalunya?” Amb aquesta, aparentment, senzilla pregunta va arrencar ahir el gironí Martí Anglada, periodista i excorresponsal de TV3, una brillant exposició sobre les relacions internacionals que manté actualment Catalunya i les que hauria de tenir per assolir amb èxit el procés d'independència. I és que, a parer d'Anglada, per sortir-ne airosos, d'aquesta aventura, a més de fer-la de forma pacífica, democràtica i ser seguida per una àmplia majoria -els tres pilars que el president en funcions, Artur Mas, esmenta de forma reiterada- cal comptar amb un grapat de bons països amics que hi donin suport. Perquè, segons Anglada, en el mapa de les relacions internacionals, les bones amistats manen per sobre dels tractats. “Si tens amics –va dir–, Brussel·les es converteix en una Lorda jurídica”. Aquesta va ser una de les moltes afirmacions impagables que aquest veterà periodista va fer en una conferència de dues hores davant de l'auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat, que es va tornar a omplir, com en les anteriors xerrades organitzades per la llibreria Les Voltes. Una xerrada esquitxada de vivències personals al llarg de la qual va anar explicant la visió que països com els Estats Units, Alemanya, França, el Japó i la Xina tenen sobre Catalunya. “Catalunya i els catalans tenim una magnífica imatge a fora i no en som conscients”, va dir. Va parlar de l'estimació que els nord-americans ens professen des que el Parlament va prohibir les curses de braus. També es va referir a la Gran Bretanya com un país que veu amb simpatia la causa sobiranista i de les diferents afinitats culturals que uneixen Catalunya amb Alemanya. Però sí, dins del panorama mundial, en què ni el Japó, ni la Xina, ni Israel, ni Palestina posarien traves a l'hora de reconèixer una Catalunya independent, hi ha un gran escull. I l'escull es diu, segons Anglada, França. Un país que es tancarà en banda si visualitza Catalunya com un país aïllat i hostil i que, per contra, donarà el seu braç a tòrcer si el veu com una potencial Bèlgica del sud, per mitjà de la qual guanyar poder i influència.“L'única possibilitat de ser una Catalunya independent dins d'Europa és ser la Bèlgica del sud”, va assegurar. Per fer aliats, calen gestos. I un gest “magnífic” de Catalunya envers França seria portar l'aigua del Roine. Un gest que Madrid ja es va encarregar de frustrar fa uns anys i que el govern hauria d'intentar de nou.