Universitats
Catalunya, entre els països amb la universitat més cara
L'últim augment de taxes situa l'ensenyament superior a les universitats catalanes en el número set de les més cares
Un estudi detecta que en els països amb menys beques i ajudes és on s'ha de pagar més
Ho va advertir fa uns mesos l'Observatori del Sistema Universitari (OSU): els catalans paguen els estudis universitaris molt més cars que la resta de ciutadans de l'Estat, un 75% més en el cas dels graus. Ara, l'OSU torna a la càrrega amb un estudi encara més demolidor, que situa Catalunya en el setè lloc de la Unió Europea a 25 pel que fa a l'import mitjà que un estudiant paga per la carrera, i en el quart lloc pel que fa als preus dels masters.
Catalunya, i tot l'Estat, han escalat posicions ràpidament els últims anys pel que fa als preus de les matrícules universitàries, especialment des del curs passat, en què el preu de les taxes va pujar fins a un 66%. Així, Catalunya ha deixat de situar-se en el grup de països de la part mitjana d'Europa (els que paguen al voltant de 1.000 euros per un curs de grau, entre els quals hi ha França i Bèlgica) per passar al grup dels més cars, en un lloc destacat, amb un import mitjà dels graus de 2.065 euros, i de 3.400 pel que fa als màsters. A la cua de la llista hi ha set països que no cobren ni cinc per estudiar una carrera: Àustria, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Malta i Suècia.
Enric Tello, un dels autors de l'informe Estudiar a Europa. Preus de matrícules i beques a les universitats europees, va alertar, durant la presentació de l'estudi, que Catalunya s'ha integrat en un grup on, a banda dels països anglosaxons on el discurs “neoliberal'' ha fet forat, la resta es caracteritza per tenir societats civils “desmuntades i amb poca capacitat per defensar-se'', d'escassa “qualitat democràtica''. “Es reforça la tendència cap a una societat molt més desigual”, va lamentar Tello, que va avisar també que l'augment de les taxes al Regne Unit ha fet baixar un 6,6% les matrícules a les universitats britàniques i ha posat en peu de guerra els estudiants.
Menys crèdits
A Catalunya, l'augment del preu de les taxes no ha comportat un descens significatiu del nombre de matrícules universitàries, però sí que ha caigut el nombre de crèdits de què es matriculen els estudiants, que no es volen exposar a suspendre i haver-se de tornar a matricular a les assignatures suspeses a uns preus prohibitius: amb un recàrrec de fins al 40% en la segona matrícula, un 75% per a la tercera i un 100% en les successives.
El govern català sosté que el nou model de preus universitaris és més just que l'anterior perquè fa els joves més coresponsables dels seus estudis i els estudiants paguen en funció de la renda. Els detractors, en canvi, argumenten que apujar tant els preus en un moment de crisi perjudica les classes mitjanes i l'impuls a l'economia del coneixement.
També hi ha qui avisa que el sistema de pagar en funció de la renda dels pares pot donar peu a arbitrarietats. El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, va advertir en una entrevista recent en aquest diari que es pot donar el cas que alumnes de famílies que declaren tots els seus impostos no rebin cap ajut, i d'altres que no els declaren, sí.
Beques
Els autors de l'estudi de l'Observatori del Sistema Universitari alerten que, contra el que podria pensar molta gent, els països amb la universitat més cara són els que tenen menys beques i ajudes, mentre que aquells en què els estudiants no paguen són els que donen més beques. En el cas de Catalunya, el percentatge d'universitaris beneficiaris d'alguna beca és només del 18%, cinc punts percentuals menys que els de l'Estat (23%).
Als Estats Units estan proliferant els darrers anys, segons va explicar Tello, un tipus de beques préstec, concedides pels bancs, que sovint deixa els estudiants en una situació “crítica”. Segons l'informe Una Oportunitat Subprime: la promesa fallida de les universitats amb ànim de lucre, publicat per The Education Trust als Estats Units, els alts preus de les universitats nord-americanes han provocat que dos terços dels estudiants del país arribin a la graduació amb un deute de 25.000 dòlars.