“El benestar no té un valor d'aprenentatge”

És el model terapèutic que vaig crear el 2004 en què sistematitzo el contingut dels meus llibres d'autoajuda i la meva experiència terapèutica per crear un sistema que es fonamenta en un principi: a la vida, els bons moments són per gaudir i els dolents, per aprendre. La teràpia vital ensenya a aprendre del que hem viscut i a positivar els mals moments.

El benestar no té un valor d'aprenentatge. Seràs una persona segura i creuràs que ets madura, però la prova et vindrà quan et deixi el teu marit o et quedis sense feina.

Ve d'adequar la gestió dels mals moments. Molta gent confon seguretat personal i maduresa. Jo defenso que la seguretat personal depèn de l'autoestima, l'autoimatge, l'autoconcepte i la competència sexual. Si tu et valores bé en aquests quatre àmbits, tens seguretat però encara no ets madur. Ho ets quan has viscut prou i has après prou de les coses que has viscut.

La resposta és en la pregunta. Hi ha una crisi de model de societat.

Un capitalisme humanitzat. Un capitalisme social on el benefici no sigui quant guanyes sinó a quantes persones beneficies. El comunisme va fracassar perquè anava contra la iniciativa privada, però el capitalisme s'ha de reciclar perquè hipertrofia l'egoisme i ha creat una teoria de la felicitat falsa fent-nos creure que si consumim més serem més feliços. I això no és així.

Exactament. En el meu darrer llibre, Tu i jo som sis, parlo de les quatre facultats que segons la teràpia vital són clau per a la millora personal, i una d'aquestes és la bondat. Sense aquesta, les altres tres –actitud positiva, intel·ligència i voluntat– es poden fer servir d'una manera molt insolidària.

Sí, perquè hem creat un model social competitiu on la bondat no facilita l'èxit sinó que el dificulta. D'aquí la necessitat d'humanitzar.

Els llibres d'autoajuda no són més que una resposta a la disbauxa i a la crisi dels valors socials d'un model de societat fracassada. I els humanistes diem: si vols canviar el món, comença per tu.

Tenir presents els quatre punts de la regla d'or de la sexualitat: fes tot el que vulguis, no facis res que no vulguis, fes-ho sempre des del desig previ i sempre d'acord amb la teva escala de valors sexuals. Si sempre els tinguéssim presents, el sexe seria gratificant per al nostre nen interior, congruent amb el nostre adult i acceptable per al pare que portem a dins.

Exacte, perquè en el sexe el desig el té el nostre nen però l'executa el nostre adult i a vegades aquest pare interior és el que ens reprimeix. Per exemple, una de les fantasies típiques d'una dona és estar amb dos homes, correcte?

Moltes dones em diuen que, tot i tenir aquesta fantasia i tenir l'ocasió de dur-la a terme, no ho fan. I són elles mateixes les que s'ho prohibeixen perquè tenen present què pensaran els altres si ho saben. L'home, en canvi, hi brinda amb cava.

La dona encara té més condicionaments socials per deixar-se anar, tot i que des d'un punt de vista sexual és el sexe fort i l'home, el dèbil. La dona té més potencials, més capacitat orgàstica, no té període refractari... però encara estem en una cultura sexista masculina.

“Em considero un home afortunat. Res a la vida m'ha estat fàcil”, de Freud. El puc subscriure i és el que reflecteix més sintèticament la meva pròpia biografia.