El padró, estancat

La població que està empadronada a les comarques gironines ha experimentat, en el darrer any, un increment que, si bé en xifres absolutes és de 4.817 persones, percentualment és, amb un augment del 0,63%, baix. De manera que, de les 756.810 persones que estaven empadronades amb data 1 de gener del 2011, es va passar, d'acord amb les dades de l'Instituto Nacional d'Estadística, a les 761.627 un any més tard, un creixement que, en comparació amb el que s'havia experimentat anys enrere, és escàs i fa que s'hagi de descriure la situació d'estancada.

Entre les poblacions que guanyen habitants, cal remarcar, novament, Lloret de Mar, amb 555 veïns empadronats més que el 2011. Contràriament, a la mateixa comarca, Blanes continua amb el degoteig de pèrdua de població, amb 49 veïns menys. La ciutat de Girona exerceix encara el seu atractiu com a capital de la demarcació i passa dels 96.722 veïns als 97.198, amb un guany de 476 persones. Per la seva banda, Figueres reforça el seu lideratge, com a capital de l'Alt Empordà, i va empadronar 497 persones, amb què va passar dels 44.765 habitants als 45.262. Per contra, Salt, que fa uns anys havia anat guanyant pes poblacional gràcies a la immigració, l'any passat en va perdre, justament, a causa de l'efecte de tornada als països d'origen originat per la crisi econòmica. Per comarques, totes registren, amb més o menys intensitat, un cert creixement, a excepció del Ripollès, que perd 125 habitants. Per sota dels 100 habitants, hi ha només dos pobles: Meranges (amb 91) i la Vajol (93).