La crisi situa Catalunya entre els països amb més desigualtats

L'escletxa que separa el 20% de població més rica del 20% de població més pobra a Catalunya va augmentar un 23% entre el 2005 i el 2010. Aquesta escletxa diferencial encara va créixer més a l'Estat espanyol, un 25%, mentre que a Alemanya ho va fer un 18% i a l'Estat francès, un 12%, però a Noruega es va reduir un 17%; al Regne Unit, un 8%, i a Holanda, un 7%. Aquest augment de les desigualtats socials és un dels elements que destaca l'estudi Crisi, trajectòries socials i educació (2003-2009), que ahir va presentar la Fundació Jaume Bofill, que assenyala que, a causa de la crisi, Catalunya abandona la zona moderada per passar a formar part del grup de països tradicionalment desigualitaris, que són Espanya, Itàlia i el Regne Unit.

De totes maneres, malgrat aquest augment de la desigualtat de renda, l'estudi destaca que l'ascensor social encara funciona i que l'estructura social és menys classista que en països com ara França, Itàlia o el Regne Unit [vegeu gràfic]. “Hem trobat elements positius, com per exemple que l'origen social d'una persona no determina a Catalunya el seu destí social”, va explicar ahir el professor de sociologia de la UB Xavier Martínez-Celorrio, autor de l'estudi juntament amb el també sociòleg Antoni Marín. Aquest grau de fluïdesa social i d'igualtat d'oportunitats –en què els fills poden viure millor de com van viure els pares, per exemple–, però, queda lluny encara de països mirall del no classisme com ara Holanda o Noruega.

Crisi, trajectòries socials i educació s'ha elaborat a partir de l'anàlisi de les trajectòries de classe social i mobilitat d'ingressos de 1.294 individus entre el 2003 i el 2009, que formen part del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) de la Fundació Jaume Bofill. A causa de la crisi econòmica, la destrucció dels llocs de treball i la precarització dels sous, un 38% de les llars catalanes es van empobrir i un 36% van viure el que s'anomena trajectòries de vulnerabilitat social; és a dir, una disminució dels ingressos, una baixada de classe social o bé d'estatus laboral.

“Fent un càlcul aproximat, podem dir que avui ja hi ha prop d'un 44% de la població afectada per la crisi i en una situació vulnerable”, planteja Martínez-Celorrio. I hi afegeix: “És un percentatge molt alt i una regressió cap enrere, perquè estem en una societat que empitjora per a gairebé tothom. Ja no parlem de col·lectius vulnerables molt concrets o de minories excloses, sinó d'una mica menys de la meitat de la població que perd ingressos o estatus”.

Aquest risc de vulnerabilitat és més freqüent entre les dones (40%) que entre els homes (31%) i la franja d'edat més insegura és la situada entre els 55 i els 64 anys, amb una taxa del 53%. “La vulnerabilitat social segueix una lògica molt sexista i també l'edat és un element discriminatori”, va afirmar el sociòleg. Pel que fa a l'educació, l'estudi dóna un important senyal d'alerta: ja no n'hi ha prou d'assolir un nivell de secundària. El nou llindar de benestar és l'educació terciària, perquè amb l'FP superior es redueix un 29% el risc de perdre benestar i amb un grau universitari, un 70%.

El perfil que descriu l'informe amb un menor risc de perdre nivell de renda o de benestar és un home, menor de 49 anys i graduat superior en el camp de les ciències, la salut o l'enginyeria, amb un 10%. Si es tracta d'una dona en aquesta mateixa situació, però, el risc és d'un 26%.

Per mantenir una estructura social menys classista i apujar la igualtat d'oportunitats, els autors de l'anàlisi reclamen no retallar l'educació pública, més places i beques en l'FP superior, un sòlid sistema de beques universitàries i també més recursos a tasques socials.