Societat

L'aeroport del Prat torna a la recessió

Tot i el rècord del 2012, el darrer trimestre ha perdut passatgers per la caiguda del trànsit aeri estatal

La davallada colpeja més de la meitat dels aeroports d'Europa

L'impacte de la crisi del deute sobirà europeu sobre l'economia real ha fet entrar un altre cop en recessió molts aeroports del continent. En el conjunt d'Europa, aquesta nova situació s'ha iniciat fa dos mesos i a l'aeroport barceloní del Prat ja en fa tres que dura. La nova relliscada arriba després de gairebé tres anys continuats de creixement del trànsit europeu que han dut el Prat al rècord històric de 35 milions de passatgers el 2012. Ha estat un període tan llarg de creixement que semblava que la recessió aeroportuària del 2008 i el 2009 no tornaria. Però ja és aquí.

Les economies en recessió del continent perden passatgers –l'Estat espanyol, Itàlia, Txèquia, Eslovènia, Polònia, Estònia, Letònia, Hongria i Grècia. A la resta de països de la unió, el creixement s'ha aturat o és gairebé inapreciable –fins i tot Alemanya va perdre passatgers al novembre. “Els resultats negatius de passatgers i càrrega al mercat de la UE evidencien l'impacte profund de la crisi de deute sobirà sobre l'economia real. Per primer cop des de l'octubre del 2009, més de la meitat dels aeroports d'Europa perden passatgers”, explicava recentment Olivier Jankovec, director general a Europa del Consell Internacional d'Aeroports (ACI Europe). A l'aeroport de Barcelona-el Prat, la recessió s'ha iniciat al darrer trimestre de l'any, amb una lleu caiguda del 0,33% del trànsit a l'octubre, accentuada ja fins a un 9,69% menys al desembre, tot i que Barcelona ha registrat el 2012 un nou rècord històric de passatgers: 35,1 milions.

El canvi de tendència és conseqüència directa de la situació econòmica del país, que ha frenat la mobilitat interna per la caiguda de l'activitat econòmica i comercial. Ho evidencia el fet que són les rutes espanyoles les que perden passatgers i no pas les internacionals, només amb l'excepció dels destins turístics a països que també es troben en una profunda recessió econòmica. El corredor entre Barcelona i Madrid ha perdut més de mig milió de passatgers aquest any passat, però també van perdre'n els vols cap a Palma, Sevilla, Eivissa, Màlaga, Menorca, Santiago de Compostel·la, Granada, Tenerife o Gran Canària.

En canvi, hi ha hagut més passatgers cap als aeroports parisencs –l'intercontinental Charles de Gaulle i el d'Orly–, londinecs –Heathrow i Gatwick–, Munic i Frankfurt. Les úniques excepcions són els trànsits amb Roma, Milà o Lisboa, que també han caigut, tractant-se en part de destins turístics situats en països que comparteixen amb l'Estat espanyol una greu situació econòmica.

Les aerolínies de baix cost, líders indiscutibles al Prat, aconsegueixen afrontar el mal pas amb augment de passatgers mentre que en perden les companyies espanyoles convencionals, que tenen en el mercat domèstic el principal gros de negoci. Amb la desaparició de Spanair, Vueling ha guanyat 2,5 milions de passatgers; Ryanair, 1,5 i Easyjet, uns 200.000. Per contra, Air Europa en perd 400.000; Iberia, 70.000 i la seva filial regional Air Nostrum, 180.000.

LA XIFRA

417.289
passatgers
ha perdut els mesos d'octubre, novembre i desembre l'aeroport respecte del mateix trimestre del 2011.

A la recerca de passatgers del sud de França

La posada en marxa del tren d'alta velocitat (TAV) entre Barcelona i Figueres permetrà a l'aeroport del Prat obrir una nova línia de negoci: els ciutadans del sud de França que optin pel Prat per als seus viatgers aeris de llarga distància. Aquesta és “una oportunitat” per captar passatgers que “vinguin a Barcelona enlloc d'anar a París o altres aeroports francesos”, va assegurar ahir a Efe la directora del Prat, Sonia Corrochano. La directora va avançar ahir que proposarà al comitè de rutes un pla per captar clients del sud de França que aprofitin la rapidesa de desplaçament del TAV, sobretot a partir d'aquest abril, quan la connexió amb els TAV francesos no obligui a aturar-se a Figueres. El Prat explorarà aquesta opció com una nova via per incrementar el nombre de passatgers i frenar la recessió en què ha entrat en aquest darrer trimestre. L'absència de connexió ferroviària directa entre l'aeroport i el centre de Barcelona o l'estació de Sants, on té parada el TAV, complica el projecte. L'accés ferroviari al Prat segueix depenent de la línia de rodalies que deixa els passatgers a l'antiga terminal i no hi ha data per a la connexió ferroviària cap a la T1. El primer mitjà de transport públic massiu –autobusos a banda– que s'acostarà a la T1 serà la línia 9 del metro, que està previst que arribi al Prat el 2014, tot i que la retallada d'ingressos que pateix la Generalitat encara podria retardar-ne la data. El conseller de Territori, Santi Vila, ja va advertir que l'L9 no es completarà al seu pas per Barcelona, de moment, sinó que el ramal del Prat s'acabarà a la Zona Universitària. Això sí amb enllaços amb l'L1, l'L5 i l'L3.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.