“Promoure l'islam moderat no serveix per a res”

Gairebé tots els grups que han atemptat contra Occident estan formats per petits grups d'amics. L'itinerari gairebé sempre és el mateix. Primer hi ha un despertar polític nodrit per mitjans de comunicació arreu del món. Gent que viu a Indonèsia, a Europa o als Estats Units es poden comunicar horitzontalment i veure el mateix.

Llavors un petit grup d'amics veu que tothom es queixa contra les injustícies però que ningú no fa res. Se separen dels altres o són expulsats. Se'n van a viure junts en un pis i es capbussen en un univers paral·lel, on es retroalimenten amb els mateixos missatges. Un dia surten d'aquest capoll decidits a fer alguna cosa, no saben què. Marxar al Marroc, a l'Afganistan... Fins que, com que no tenen diners, decideixen fer alguna cosa. A Madrid, que és on viuen.

No. Els primers terroristes d'Al-Qaida eren com els revolucionaris clàssics. Persones força ben formades, la majoria d'ells, estudiants de tecnologia o de medicina.

Perquè els governs funcionen amb models típics de recompensa: salari, carrera i estatus; i els moviments revolucionaris ho fan sobre la base de transcendir els valors materials. Això els fa potents.

Després de l'atemptat de l'11 de setembre, el moviment jihadista va canviar. Ara el formen persones molt joves que viuen etapes transitòries: immigrants i estudiants que busquen el seu lloc en la vida.

Perquè els primers terroristes van saber transmetre el seu exemple.

Es parla d'un conflicte de civilitzacions, però és exactament al contrari. Les cultures regionals clàssiques s'han col·lapsat. L'aprenentatge i l'ordre social, que depenia de la transmissió de pares a fills, està desapareixent. Els adults tenen poc control sobre els joves, i ells estan en contacte amb col·legues d'arreu que poden donar sentit a les seves vides. Al final de l'adolescència s'adhereixen als moviments que ofereixen glòria i acció heroica.

No. Les dones només assassinen a qui ha abusat d'elles o a qui ha fet mal a les seves famílies. I, a diferència dels homes, no ataquen en grup.

Les grans mesquites no suposen cap risc. Quan la gent es radicalitza, l'expulsen. Una altra cosa són els pisos petits i desconeguts formats per petits grups d'amics que s'estimulen els uns als altres. Aquests són els perillosos.

El mateix que porta a una radicalització pot conduir a una desradicalització. Cal proporcionar als joves models heroics, d'acció i glòria. Els nostres governs proposen promoure l'islam moderat. Això no val per a res. Intenti convèncer un jove que sigui moderat. És impossible!

El moviment jihadista s'assembla molt a l'anarquista de fa un segle. Es creia que era una organització centralitzada, amb una ideologia homogènia. Però era un moviment molt difós. Al capdavall, sap què va matar l'anarquisme? Els bolxevics, més organitzats, més coherents i amb un missatge molt més lògic.

Miri: la primavera àrab va aconseguir en poques setmanes, al nord d'Àfrica, el que Al-Qaida no ha obtingut en dues dècades. A Egipte, els Germans Musulmans estan molt ben organitzats, són intel·ligents i pacients. Si tenen èxit, la Jihad no tindrà raó de ser.