Reportatge

Amb molta energia

Mentre duri el carnaval és temps d'excessos, també en els àpats populars que se serviran a diverses localitats: sopes, brous, ranxos...

Sigui perquè s'atansa la Quaresma, temps de dejuni, i abans que arribés s'aprofitava per fer un dinar ben calòric, o bé perquè es volia donar a menjar un plat calent i amb tall als pobres, en algunes localitats catalanes els àpats col·lectius de carnaval s'han convertit en un tret distintiu de la festa. És el cas de Vidreres on dimarts de carnaval, la festa del Ranxo no s'ha suspès mai. “El ranxo és una escudella una mica espessa que té un gust més fort”, diu Carles Sais, un dels cuiners que explica: “s'hi fa un sofregit i després es fan bullir els cigrons, les mongetes, les patates, la vedella, botifarres blanques i negres, greixons, arròs... les olles esposen al foc a les sis del matí i a les dues del migdia, en una hora es reparteixen els 2.700 litres que se n'han preparat.”

Però l'elaboració del ranxo comença un parell de dies abans, amb la recollida per les cases.“Abans, a pagès, oferien els ingredients per a la sopa, però ara es donen diners, que amb un sorteig i la subhasta dels ingredients que ens sobren, serveixen per pagar el ranxo.” El dia 12, mentre les olles coguin a la plaça Lluís Companys, es podrà visitar una exposició sobre el ranxo al teatre del casino, participar en el concurs de pintura ràpida, ballar sardanes o assistir a la desfilada de carrosses. La subhasta del ranxo es farà a dos quarts d'una del migdia Finalment es repartirà la sopa. A la tarda es farà ball i berenar per a tothom.

Altres menges

A Verges, la festa de la sopa està considerada la més important, després de la Processó. Amb orígens medievals, el ritual comença setmanes abans, quan es va a buscar la llenya, continua amb el recapte de diners i acaba amb el repartiment, dimarts de carnaval, d'uns 2.500 litres d'aquesta escudella.

Ara compren la carn, però a Peramola, als anys 1980, quan es va instaurar la festa, primer es feia la matança del porc i s'elaboraven les botifarres, un costum que es voldria recuperar, segons la regidora de cultura, Dolors Espluga.

A Isona, de l'escudella de carnaval se'n diu guixa. La festa serà el dia12 i comparteix el ritual de recollir donatius o ingredients. Aquesta sopa resulta molt greixosa i de gust fort i només es cuina per la festa.

El costum de recollir els ingredients ha donat nom a l'escudella de recapte que es reparteix per carnaval a Arenys de Mar, i a Agullana els veïns donen un miler d'ous, oli i carn que serveixen per cuinar la xulla, unes truites amb cansalada i trossets de botifarra.

10 de febrer Festa de la caldera Montmaneu (Anoia) 11 de febrer Expo-profit a Reus (Baix Camp) 12 de febrer Ranxo de Vidreres (Selva) Ranxo de Ponts (Noguera) Festa de l'Escudella de Castellterçol (Vallès Oriental) Sopa de Verges (Baix Empordà) Guixa d'Isona (Pallars Jussà) Escudella de recapte d'Arenys de Mar (Maresme) Ranxo de Peramola (Alt Urgell) Arrossada d'Albons (Baix Empordà) 16 de febrer Xulla d'Agullana (Alt Empordà)

A Ponts, després del Lilo-lalo

El dimarts de carnaval en aquest poble de la Noguera es cuina ranxo en una festa documentada el 1875, quan ja estava ben consolidada. Tot començarà el dia 11, amb una capta casa per casa anomenada el Lilo-lalo. Una gran forquilla i una gran cullera encapçalen la cercavila i la mainada canta la cançó que dóna nom a la rua. L'endemà, a les 6 del matí, es posen 60 calderes al foc per a unes 11.000 racions de ranxo. Mentre cou, es toquen sardanes i es pot visitar el mercat gastronòmic del ranxo. A les dues del migdia, després que les autoritats l'hagin tastat, es reparteix el ranxo. A la tarda hi haurà concert i ball.

Les dates

Coques de recapte, clotxes, broquetes, arròs negre, torrades amb escalivada... són alguns dels plats que es poden degustar a preus mòdics el dilluns de carnaval a la capital del Baix Camp. Totes aquestes delícies les preparen una trentena de colles a la plaça Prim, presidida per l'estàtua del general convenientment disfressada. Aquest esmorzar popular se celebra des de la recuperació de la festa, a final dels anys 70 del segle passat. Inspirat en els àpats comunitaris del carnaval, les colles van parodiar el nom de la cita firal més concorreguda de la ciutat, per celebrar aquest Expo-profit, la fira catalana del consumidor que els permet aconseguir recursos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.