Rigau escurça els terminis de la substitució de mestres

Irene Rigau va estrenar ahir la nova legislatura amb una bona notícia per als mestres: les baixes dels tutors d'educació infantil es cobriran des del primer dia; les dels de primària, des del sisè, i les dels professors de secundària (en aquest cas si ja hi ha algun altre docent de baixa al centre), immediatament. Amb aquesta mesura, el Departament d'Ensenyament atén, si més no parcialment, una de les principals demandes dels mestres en la seva llarga llista de greuges contra l'última tongada de retallades.

Segons va explicar Rigau en la compareixença al Parlament per exposar les línies mestres del departament per a l'actual legislatura, la “flexibilització” dels criteris de substitució dictats per l'Estat es farà sense que se'n ressenti l'estalvi fixat pel govern espanyol. La quadratura del cercle s'ha assolit gràcies a l'estalvi que ha aconseguit la Generalitat amb la mesura de pagar als substituts el 85% del sou fent-los treballar el 85% de la jornada i a la reducció d'un 30% en els dos últims anys de les baixes dels docents.

Els últims mesos, els mestres s'han vist empesos a forçar la màquina i, moltes vegades, han anat a treballar engripats o afònics. La consellera ho atribueix a la “responsabilitat” dels docents davant la precària situació de personal en què queden molts centres amb l'allargament fins a deu dies dels terminis de les substitucions. Però a ningú se li escapa que també hi ha influït molt el fet que, des de fa un temps, els mestres –i els funcionaris en general– han passat a cobrar menys quan estan de baixa.

En qualsevol cas, les mesures anunciades ahir, que entraran en vigor després de Setmana Santa, no van convèncer els sindicats de l'ensenyament. USTEC i Comissions Obreres van celebrar la “rectificació” d'Ensenyament, però van reclamar que es cobreixin totes les substitucions des del primer dia i que es pagui als substituts el sou íntegre.

A banda de l'escurçament dels terminis de substitució del professorat, la compareixença de Rigau al Parlament va estar marcada per la polèmica llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), la versió definitiva de la qual serà presentada aquesta tarda als consellers autonòmics pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Rigau va denunciar ahir el caràcter “recentralitzador” de la llei, que –segons va explicar– destina 24 pàgines a “l'objectiu número 1: l'homogeneïtzació del sistema”, 16 a les sentències sobre el català i només 9 a la reforma de l'educació secundària.