El rus ja és el quart idioma a Montserrat
Actualment visiten la muntanya 150.000 russos a l'any
El monestir presenta un nou espai audiovisual per explicar el significat de Montserrat i la vida de la comunitat de benedictins
Part del documental mostra la vida a l'interior del monestir
L'interès dels russosexplica que l'escolania
ja hagi anat a Rússia
tres cops en dos anys
El rus s'ha convertit en el quart idioma a Montserrat, per darrere del català, el castellà i l'anglès. La comunitat russa no para de créixer i els visitants d'aquest país ja arriben als 150.000 l'any, raó de pes perquè el rus s'hagi convertit en un dels idiomes oficials a les indicacions que hi ha al santuari.
L'any passat, Montserrat va rebre 2.200.000 visitants, la meitat dels quals, catalans. Josep Altayó, director general de L'Agrícola Regional, l'empresa de serveis a Montserrat, explica que d'aquests, el 70% “sempre són els mateixos”, gent de parròquies, que participa en romeries o que per tradició pugen de forma periòdica al monestir. El 30% de catalans restant són públic “esporàdic”. El 50% de visitants de fora són, d'una banda, espanyols i, d'una altra, anglesos, francesos i russos, quasi en la mateixa proporció. Segons fonts del Patronat de la Muntanya de Montserrat, l'any passat el 66,48% dels turistes que no van accedir al recinte a peu, van fer-ho amb cotxe, moto o autocar, el 26,98% amb el tren cremallera i quasi el 8% amb l'aeri.
Els visitants russos, molts dels quals arriben en autocars perquè la visita forma part d'un paquet turístic, són cultes i consumeixen cultura, explica Josep Altayó. L'interès cultural és una de les causes que explica que en el darrers dos anys l'escolania hagi viatjat ja tres cops a Rússia. Com que l'interès dels russos per Montserrat és creixent i ja es veu que aquests turistes seguiran augmentant, no s'ha dubtat a posar l'idioma rus com un dels quatre amb què es pot recórrer el nou espai audiovisual.
Inaugurat l'any passat, aquest espai s'ha convertit una mica en la nineta dels ulls de la comunitat benedictina perquè és una eina per apropar la muntanya, el santuari i la comunitat de monjos als visitants, molts dels quals més enllà de la Moreneta no en saben res de res.
“Aquest nou espai permet una lectura més aprofundida del que és Montserrat i a nosaltres els monjos ens fa més accessibles, perquè s'hi pot veure quina vida fem”, manté Manel Gasch, majordom-administrador de Montserrat, que explica, tot rient, que algun visitant després de veure el vídeo se li ha apropat per dir-li: “però si se us veu com gent normal!”
La intimitat de la comunitat
I és que aquest espai audiovisual no només explica el significat de Montserrat, sinó que apropa la comunitat a la gent amb imatges impossibles de veure per a la majoria, com ara l'hora de dinar dels monjos, algunes de les pregàries que fan en la intimitat comunitària, l'hora de l'esbarjo a la sala de descans i de lectura, etc. “Aquí arriba molta gent amb paquets turístic –diu Josep Altayó– i molts ni saben on van.”
Una de les coses que fa que les explicacions realment arribin a tothom és que hi ha moltes imatges amb locució i poca lletra per llegir. “Hem comprovat que el que fa més mandra és la lletra i que quan hi ha text molta gent se'l salta”, diu el director general de l'empresa de serveis de Montserrat. Un altre espai molt ben acollit és el dedicat a les devocions a la Mare de Déu de Montserrat al món.
Espai per als sentiments
A l'espai audiovisual també hi ha moments per als sentiments. Una de les àrees, dedicada directament al públic català, reprodueix una visita a Montserrat d'un jove matrimoni dels anys seixanta. “Era típic que les parelles acabades de casar pugessin a Montserrat. Les que ho van fer s'hi veuran reflectides”, diu Altayó. A la part final del recorregut de l'espai audiovisual, després de passar per unes pantalles amb el testimoniatge viu de quatre monjos, tres pantalles gegants reprodueixen una cançó de l'escolania cantada a duo amb dos exescolans. “També volem que toqui una mica el cor”, reconeix Manel Gasch. I entén que la gent acabi sortint d'allà tocada.