“Catalunya i el Vaticà viuen una relació daurada”

Certament, ha estat una gran sorpresa. Tanmateix, ja ho havia avançat en el llibre Llum del món, en el sentit que si més endavant considerés que les seves forces no li permetien realitzar degudament el seu servei a tota l'Església, hi renunciaria. La decisió posa en relleu la coherència entre el que ja havia dit i el que ha fet i la seva concepció ricament teològica que el seu ministeri petrí és per al servei de l'Església i això demana que el pugui fer adequadament. És un gest de molta humilitat i és un testimoniatge per a tots en l'Església i al món.

És greu l'abús de confiança del majordom del sant pare, amb la seva conducta delictiva, però crec que no ha estat el causant de la decisió. El papa en l'escrit en què anunciava la seva renúncia no parla dels problemes que ha tingut, els quals deuen haver contribuït a fatigar-lo, però ell parla que per governar la barca de sant Pere i anunciar l'Evangeli al món d'avui, subjecte a ràpides transformacions i sacsejat per qüestions de gran relleu per a la vida de la fe, es necessita un vigor tant del cos com de l'esperit que ell considera que ja no té.

No sé si dir-ne lluita de poder o interès per realitzar el projecte que es considera millor per assolir millors finalitats. El papa en l'audiència general del dia 13 ha parlat de la necessitat d'unitat en el si de l'Església.

Benet XVI és un home de Déu, coneixedor de la teologia, intel·lectual i amb una cultura molt àmplia, molt responsable en l'exercici del seu ministeri de bisbe de Roma, amb una memòria prodigiosa, interessat per la fidelitat dels cristians als continguts de la fe, preocupat per l'evangelització, havent creat un dicasteri a la cúria romana, el de la promoció de la nova evangelització. Ha procurat mantenir un diàleg amb la cultura actual i amb els no creients. Ha adoptat una posició molt valenta i decidida en el cas de la pederàstia, amb una tolerància zero, i ha procurat que en l'Església, especialment en les qüestions econòmiques, hi hagi transparència.

Penso que sí. Benet XVI va acceptar la invitació que li vaig fer per venir a Barcelona a dedicar la basílica de la Sagrada Família. Aquesta celebració li va deixar un record inoblidable. Va quedar impressionat per la bellesa singular del temple gaudinià. El papa va tenir contacte amb la nostra cultura i amb la nostra llengua i el missatge que ens ha deixat manifesta que coneixia aquesta realitat i que la valora.

El 6 i el 7 de novembre de 2010, el papa Benet XVI va viure a l'arquebisbat i això va crear unes relacions especials. L'afecte per nosaltres me'l manifesta sempre que tinc ocasió de veure'l, i d'una manera especial en les dues audiències privades que m'ha concedit després d'aquella visita a Barcelona. Penso que vivim uns moments molt daurats de les relacions entre el Vaticà i Catalunya. El cardenal secretari d'Estat ha fet tres visites a Barcelona, i el fet de ser membre de quatre dicasteris de la cúria també hi ajuda. Hi contribueix també el treball pastoral que estem fent amb els plans pastorals i la celebració, l'any passat a Barcelona, de la Missió Metròpolis i de l'Atri dels Gentils, amb col·laboració amb dos dicasteris de la cúria romana: el de la promoció de la nova evangelització i el de la cultura.

El veig amb esperança. L'Església continuarà fent la seva missió al món i el conclave escollirà un nou papa que amb l'ajut de l'Esperit Sant i dels membres del poble de Déu anirà manifestant l'amor misericordiós de Déu als homes i dones de la humanitat. En relació amb les travesses, cal dir que ja és molt habitual que qui entra al conclave papa en surt cardenal.

Aniré a Roma el 26 d'aquest mes per participar en l'homenatge del 27 al sant pare, coincidint amb l'audiència del dimecres, i potser ja em quedaré a Roma, perquè començaran les reunions dels cardenals prèvies al conclave. El nostre país ha d'estar satisfet que un cardenal català participi en l'elecció del papa de l'Església, institució que és present en tot el món i que fa un treball molt profitós i molt necessari per al bé de les persones i dels pobles.