Societat
MABEL CAÑADA
ACTIVISTA PER LA PAU
“Parlem de pau, però no sabem encara què és això”
Mabel Cañada (Bilbao, 1952) és una veterana activista de la pau. Va començar fent accions a favor de l'objecció de consciència, un dret humà perseguit durant el franquisme. Membre cofundadora de la comuna navarresa de Lakabe, ha estat a Barcelona en la projecció de ‘Ziztadak / Tàvecs', un documental sobre la lluita no violenta al País Basc presentat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)
Sovint, si tens un espai on ets una mica més lliure, no estàs a l'altura
Jo creia que això de viure en una comuna estava passat de moda...
Al contrari. Ara hi ha molta expectació i d'aquí a uns anys hi haurà una expansió: per la crisi, la desesperança i la necessitat d'un canvi.
Què aporta viure en comunitat?
Té com a mínim dues coses positives: primera, que tens temps per pensar, sentir i orientar la teva vida; segona, que t'ajuntes amb persones que pensen de manera diferent. Això obre molts espais creatius.
De què viuen?
Fabriquem pa ecològic des del principi. És la nostra font d'ingressos. Però també som autosuficients: pa, llet, carn, ous, verdures... L'energia és renovable, tota. I fem intercanvis amb altres grups.
Es van instal·lar al camp de cop?
Ja vivíem plegats a Bilbao, quan treballàvem a favor de l'objecció de consciència. Preparàvem els objectors per anar a la presó. En la Transició hi va haver una amnistia i ens vam quedar com qui diu “sense objectiu”. I ens en vam anar al camp!
Des del 1980. Com ho han fet per durar tant?
He, he! Part del nostre èxit rau a treballar les diferències. En comptes d'enfadar-nos, encara que també ens enfadem, quan hi ha un conflicte intentem entendre quina situació està emergint i per què som incapaços de veure-la.
Com els van rebre als pobles?
Hem passat diverses etapes. Que si fumàvem droga, que si érem d'ETA, que si les dones érem prostitutes..., tots els tabús! Ara ens respecten i ens acullen amb calidesa.
I vostès no es defensaven?
Nosaltres no hem respost mai a aquestes crítiques ni hem atacat a ningú. Nosaltres hem anat amb la veritat al davant: volíem construir una llar, ser eficaços i donar una petita volta a l'engranatge social.
Què esperen aconseguir?
Veure si els humans som capaços de viure en estructures amables. Veure també quina capacitat tenim de viure en llibertat.
Això és fàcil!
Tothom ho diu, però sovint, si tens un espai on ets una mica més lliure, no estàs a l'altura.
No? Per què?
Perquè de vegades les estructures socials i culturals contenen les persones, i quan desapareixen, surten de mare. Algunes no saben què fer amb la seva llibertat.
No sabem viure en llibertat?
Hi ha un camí que s'ha de recórrer i no tothom està disponible per fer-ho. S'ha de produir un canvi profund en la persona. Es necessita humilitat, honestedat. No mentir, ni mentir-te a tu mateix.
Vostè és una activista per la pau. Queda molt per fer?
Tot. Parlem de pau, però no sabem encara què és això. Jo no sé què és viure en una societat en pau. Sé el que és viure en una societat amb absència de violència.
I què és la pau, llavors?
Jo m'imagino la pau com un espai molt creatiu. És no tenir por d'anar sola a la nit ni de dir la veritat ni d'expressar les teves creences. No m'imagino el salt qualitatiu que farà una societat quan no tingui por. Ha de ser espectacular. I m'agradaria poder viure-ho.
La pau és valuosa a Euskal Herria...
Ara es viu un bon moment i una es pregunta per què els polítics no aprofiten la situació per fer alguna cosa gran. Ens informen i alhora et suggereixen com t'has de comportar. I sempre et porten a les dues posicions enfrontades. No ens preparen per a la pau, sinó per a la guerra i la por.
La veig molt crítica...
Perquè s'acaba el conflicte armat i en comptes de felicitar-se s'aprofita cada situació per crear més dolor, per pressionar els presos i els seus familiars. Per caçar-los com conills. Però a Euskal Herria estem construint una societat plural i ens hi mantindrem, a la recerca de la pau.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.