col·lectius
Càritas atén 1.300 famílies en perill de perdre el pis
El Servei de Mediació de l'Habitatge evita en 18 mesos 300 desnonaments
Es renegocia el lloguer o la hipoteca
Fa un any i mig que Càritas Diocesana de Barcelona va posar en funcionament el Servei de Mediació en Habitatge (SMH) i ha atès fins ara 1.300 famílies que s'han trobat amb problemes greus per pagar l'habitatge. El balanç que va fer públic ahir l'entitat social és que 556 d'aquestes famílies han rebut assessorament, 377 han resolt el problema que tenien i la resta encara estan, a hores d'ara, en tràmits i negociacions amb l'entitat bancària amb la qual van firmar la hipoteca o amb el propietari de l'habitatge perquè estan en règim de lloguer.
Càritas defensa que les famílies puguin mantenir el seu habitatge de propietat, per evitar que, a més de perdre'l, després n'hagin de pagar un altre de lloguer. En la nota de balanç del servei feta públic ahir adverteixen que, si una família va comprar un pis per 200.000 euros i s'acull a la dació en pagament, perdrà gairebé la meitat d'aquesta quantitat i, a més, després haurà d'assumir un lloguer mensual. De tota manera, l'entitat s'alegra que el Congrés estigui tramitant la ILP sobre la dació, perquè reconeix que la dació en pagament i la condonació del deute pendent són “imprescindibles” en les casos de pèrdua irremeiable de l'habitatge.
De les 377 situacions resoltes positivament, en més del 70% de casos les famílies han pogut mantenir el seu habitatge gràcies al fet que amb la mediació se n'ha renegociat el lloguer o les quotes de la hipoteca. La mediació la porten professionals o voluntaris de Càritas experts en temes bancaris i immobiliaris. Un dels problemes que pretén pal·liar aquest servei és que sovint les persones que estan a punt de perdre casa seva no tenen prou formació ni prou informació per negociar amb l'entitat financera o l'arrendatari.
La memòria de Càritas a Barcelona del 2012 evidencia que l'habitatge és un gran problema: el 71% dels ajuts econòmics de l'entitat van servir per pagar lloguers, sotsarrendaments i rebuts d'aigua i llum, mentre que a alimentació s'hi va dedicar el 15% i a infància, el 4%. “Tornem a una situació que es vivia fa 25 anys”, adverteix Mercè Darnell, cap de l'àrea de serveis de l'ONG.